Diexem la informació de l'atemptat en mans dels periodistes

La diferència entre els qui s’ocupen professionalment de resoldre el problemes, i els 'dilettanti' o “amateurs” és que els primers sí que ajuden. Amb la bona voluntat i les il·lusions no n’hi ha prou. En relació als atemptats de dijous a Catalunya, tothom té dret a difondre a les xarxes socials el que vulgui, i a interessar-se pels seus amics o ser arrossegat per una desbocada curiositat.

Ara bé, els qui curen són metges, els qui ensenyen, docents; els qui controlen incendis, bombers; i qui persegueix els dolents, policies.

I els qui analitzen les informacions? Quins són els professionals? Ara, al s. XXI, són –encara– periodistes. Ells i elles tenen el 'know how', contrasten els fets, ho redacten amb bona tècnica i segueixen –encara que no tots– un codi deontològic. Els qui aprofiten per fotre-se'n dels Mossos, o per voler tenir clics, són uns mercenaris de la informació, uns mals professionals.

Per aquesta raó, sé que existeix Internet, però segueixo els comptes de Twitter dels Mossos, el Govern i Carles Puigdemont. Em són fiables. I també els mitjans professionals, com són els diaris que pensen bé què i com explicar els fets.