Dia Mundal de la Salut Mental: Un poeta anònim

El dia 10 d'octubre ens vam reunir al local de la Fundació Malalts  Mentals de Catalunya un grup d'usuaris de Salut Mental i monitors  pertanyents a la Fundació per a dirigir-nos després amb autocar a un  restaurant del Port Olímpic de Barcelona. Tots nosaltres, malalts i  monitors, celebràvem alhora el Dia Mundial de la Salut Mental i el 25 aniversari de la Fundació.

Quan vaig pujar a l'autocar, vaig veure, al costat d'un company que  devia tenir la meva edat, un seient buit. Li vaig preguntar si podia  seure, i no em va respondre res. Durant el trajecte, quan el mirava,  ell mirava cap a la finestra. Vaig començar a jutjar-lo per aquest  mutisme, i com sempre, prejutjar porta a conclusions errònies.

Al restaurant vam seure a la mateixa taula, i em vaig adonar que  començava a parlar amb companys i monitors, i em començava a mostrar  el seu cor de poeta. Portava alguns exemplars d'un llibre seu de  poesia. Vaig començar a fullejar-ne un, i vaig trobar-hi un llenguatge  i un món poètic sorprenents. Li vaig comprar un exemplar.

L'experiència va ser inoblidable i alliçonadora. ¿Quants cors de  poeta s'amagaven rere tots aquells rostres a vegades perduts, a  vegades riallers? En paraules d'Alejandro, el poeta trobat: «Me  equivoqué, te equivocaste, lo veo cuando me miras, cuando me atrevo a  mirarte», ¿Em vaig equivocar, et vas equivocar, ho veig quan em mires,  quan goso mirar-te?