Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

I després de l'1-O, què? Cal tenir un pla Z

Imagen de la Via Catalana 2014 del pasado Onze de Setembre

Imagen de la Via Catalana 2014 del pasado Onze de Setembre / FERRAN NADEU

Amb el referèndum català previst per l’1 d’octubre d’enguany s’invoca la ‘democràcia’ i les urnes, amb el nou vocable ‘urnofòbia’ en referència als sectors contraris a aquest referèndum (en aquests temps incerts les ‘fòbies’ més habituals que les ‘fílies’). Tot i que certs sectors avui dia tan partidaris de les urnes també patiren la mateixa ‘urnofòbia’ fa 3 anys amb l’anomenat ‘multireferèndum’ sobre varis temes socials (i en el qual jo també vaig participar) quan intentaren boicotejar-lo amb la retirada d’urnes i amenaces i detencions per ‘desobediència’ (semblant evident que els temes econòmics i socials no interessen als poders).

No obstant, alguna cosa cal moure i que és el poble i no cap direcció política qui ho fa (independentment del seu encert o no), que en qualsevol cas caldrà respectar tot resultat, i que, igual que es fa amb els ordinogrames com la base de la programació informàtica, caldrà tenir plans A, plans B, i fins i tot plans Z.

Partint per no saber si se celebrarà el referèndum o no, en cas de fer-se, tot apunta que serà un altre 9-N sense validesa jurídica i escàs reconeixement internacional més enllà del moral i com exemple de participació ciutadana. En tal cas la sortida més raonable seran unes eleccions autonòmiques avançades com eina dins la legalitat i indiscutible, sent llavors quan els sectors independentistes hauran de mostrar autèntic valor i prometre obertament la proclamació immediata de la independència de Catalunya en (màxim) 48 hores en cas de guanyar-les per majoria, sent llavors quan s’haurà de negociar sense impediment.

I si també es diu que en cas d’esdevenir Catalunya independent, aquesta quedarà automàticament fora de la UE, havent de tornar a demanar el seu reingrés, podent trigar anys a aconseguir-lo, per què no començar en alternatives com l’EFTA (Associació Europea de Lliure Comerç, European Free Trade Association, en anglès)? Es una organització al marge però vinculada a la UE, integrant Islàndia, Noruega, Suïssa i Liechtenstein, que no són dins la UE però sí al mateix espai econòmic i social de la qual, per ser part només cal ser un Estat i que el consell de la EFTA l'accepti, no havent. Llavors no hi hauria cap problema perquè Catalunya fos membre en cas d’esdevenir independent, i països com Espanya o Gran Bretanya no podrien impedir la seva entrada en no ser aquests Estats membres.

Tot i que no deixen de ser institucions al servei del capital, però almenys amb més autonomia. Irònicament coincidiria amb l’aniversari de la reunificació alemanya (millor dit, absorció de l’antiga RDA comunista per la RFA capitalista)? Però potser algun nou (o vell) partit o moviment polític podria ser la sorpresa i potser la base per una tercera via?

Participaciones de loslectores

Másdebates