Que la teva felicitat no depengui d'algú altre

Quan tens dependència emocional, et transformes en un ser invisible i inviable, un vegetal que s'ha privat de germinar en plena primavera; un estúpid que no vol plorar, que no es pot permetre caure i tocar fons, per por a no sortir-ne mai més.

Que només existeix una persona que et pot fer tenir la ment en blanc; la teva droga personal. Que quan la tens, ja res més importa. Esborra la part de tu que no t'agrada, però de la que mai t'hauries d'oblidar: aquells pensaments fixos, aquells temors, aquelles falses il·lusions. Només esperes una simple paraula seva, perquè saps que despertarà una llum dins teu que il·luminarà en qüestió de segons la foscor en la que vius, convertint-se en una flama que atrapa i crema qualsevol emoció negativa que pugui existir dins el teu cos.

Un verí i a la vegada una cura. Un tòxic perillós que abraça la teva ment fins asfixiar-la. La píndola que et treu de la depressió i de la tristesa en la que t'enfonses dia a dia i sense la qual no t'és possible seguir respirant. Un inhalador, un salvavides. Potser dura dos segons, però que t'allarga l'esperança de vida; i que quan desapareix, anheles, la necessites.

Crida, crida ben fort. Pensa en tots els maldecaps que et retiren dia a dia, que et fan fer-te petita, que et fan desaparèixer. Respira i expira. No ho aguantis més. Explota. No busquis a qui aconsegueix fer-te feliç. Explora la infelicitat que t'envaeix. Descobreix els coms i els perquès. És hora d'entendre't.

Perquè quan la teva felicitat depèn d'una altra persona és quan perds el rastre de tu mateix.