Defensem l'escola pública: les baixes es cobreixen al cap de dues setmanes

Deu dies lectius són els que han de passar abans que, de forma general, es cobreixi la baixa d'un professor en una escola pública amb un substitut de la borsa de treball, segons es pot veure a la resolució de 13 de juliol del 2016 del director general de Professorat i Personal de Centres Públics. Dues setmanes, si no hi ha cap festiu. I ja portem uns anys així.

Fins ara els meus fills anaven a primària, i -tot i que la figura del tutor és un referent per a ells- després de patir 2 o 3 baixes concatenades en algun curs (inclús alguna baixa del professor subtitut), he tingut la sensació que és més fàcil cobrir entre els companys la tasca educativa i d'acompanyament al ser la majoria de mestres multidisplinars.

Però quan entrem al món de secundària la meva sensació és una altra, i més si és un centre amb poques línies i, per tant, amb uns departaments reduïts. No és fàcil que els professors que van atenent els alumnes mentre no arribi el substitut puguin avançar en els continguts o competències d'una assignatura i una forma de fer que molt probablement els hi és aliena. Si el professor de baixa és proactiu pot anar indicant si més no exercicis o activitats que poden fer de manera quasi autònoma, però el resultat no deixa de ser de dues setmanes de mínims, de salvar els mobles.

M'agradaria saber si els responsables polítics d'aquestes mesures són en aquests moments pares o mares de alumnes de l'escola pública o, en qualsevol cas, quan es defensarà l'escola pública amb claredat. No tot és el procés, i abans de saber si volem un país independent hem de saber, al menys jo, de quin país parlem: quins models polítics, econòmics, socials i educatius tindrem. I hi ha polítiques que poden ser, haurien de ser, visibles com abans millor.

Estem formant avui els ciutadans de demà. No val a badar.