Costumbrisme de taula electoral

Ahir em va tocar estar a la taula electoral del meu barri. Era la primera vegada que em tocava en 20 anys.  Vaig començar la jornada molt motivada i molt contenta de cumplir amb el meu deure. Va ser un jornada molt llarga , a estones intensa, a estones aburrida. Va haver-hi una mica de tot, vaja, igual que els votants:

“Ai coi! Tu aquí? Quina mala sort, maca! Au, que passis bon dia”, em va dir una que conec de vista.

“Ostres, nena, no t’hi cansis gaire que no val la pena”, em va dir una altra que conec de l’escola del meu fill i que venia amb la vestimenta d’anar a la piscina.

“Buff, sort que no he sigut jo”. Una simpática.

“Ala, que malament, t’han pringat el pont de Sant Joan, eh?”. Una de l’escala.

I així anar fent. De cada tres personas, a una la coneixia del barri o de l’escola o de no sé on , i van votar 600 de 800 del cens de la meva taula, 300 a les últimes dues 2 hores.

D’altres persones que no coneixia també la van deixar anar:

“Con lo que nos costáis a ver si sirve de algo” “¿Qué te cuesto yo a ti?”, vaig estar a punt de dir-li però eren les vuit menys vint de la tarda, hi havia una cua que arribava al carrer i vaig pensar : “vés, deixa-la passar, que li ha agafat una insolació a la platja”

Una veïna de l’escala que  no et saluda ni a l’ascensor pero ahir vés per on des del final de la fila tenia un somriure  d’orella a orella. Quina alegria de veure’m, de sobte.

Una altre senyor indignadíssim perque no hi havia bolis. “A ver si los tenemos que traer de casa también”. “Doncs miri senyor a nosaltres no ens han posat ni aigua”, vaig estar a punt de dir-li.

I aixi de tots colors , amables i no tant, simpàtics i no tant. 16 hores allí fins que vaig tornar a casa (i no era presidenta de la taula). Desde les 8 del matí fis a les 00.30 hores.

Llavors va i et donen el sobre amb 63,24 euros. I I va i guanya el Rajoy altra vegada. España es lo más. Te explota hasta la administración por 3.9 euros la hora, sin agua, pasando calor, pero arriba España.

Per mi que fotin el que vulguin però que pactin perquè si em torna a tocar taula electoral no sé si em trobaran.