La censura dels temps moderns

Ens diuen que vivim en una societat moderna, la qual està començant a eliminar els prejudicis i els tabús, on cada cop hi ha més igualtat. Tot són paraules, que com diu el refranyer, se les endú el vent.

El periodisme hauria de ser la via per, definitivament, fer que aquestes paraules idíl·liques es convertissin en fets. No obstant això, la realitat no és aquesta. A les facultats de periodisme de les universitats d'arreu s'ensenya a escriure, a no manipular, a fer un bon tractament de les informacions, etc. Però a l'hora de posar en pràctica la funció social que té el periodisme, trencar estereotips i obrir els ulls al món, la cosa fa figa.

Per experiència pròpia diré, que fins i tot els professors de periodisme són tancats de ment. Fins i tot aquests mestres, que asseguren ser moderns, descarten publicar articles que, segons diuen, estan molt ben elaborats, però parlen de temes massa polèmics.

Si a les mateixes universitats s'ensenya a autocensurar-se, com construirem una nova societat?