Catalunya, terra de tots i per a tots

El 17 de gener es va celebrar la sessió constitutiva d'una nova legislatura i desitjo que aquesta sigui més estable, tranquil·la i positiva que l'anterior, que aposti més per solucionar els problemes reals de la gent i aparqui, de moment, per irrealitzable en les circumstàncies actuals, el desig d'independència que té bona part de la població.

Les dues últimes eleccions, la del 27-S del 2015 i la de desembre passat, han deixat clar que el suport social no ha superat mai el 50% i que, si bé les forces independentistes han guanyat en escons per majoria absoluta, no han aconseguit la majoria reforçada de les dues terceres parts que es necessitaria segons el nostre estatut per aprovar certes lleis i per elaborar una nova llei electoral o per modificar qualsevol part de l'estatut.

El Parlament representa tot el poble català i en conseqüència el president ha de tenir en compte la pluralitat i ser un àrbitre just. El que hem viscut en la passada legislatura ha estat un malson, vàrem tenir una presidenta que només actuava de part, la mateixa que deia que el Parlament era sobirà i que es podia parlar i debatre sobre qualsevol cosa.

Em situo ara en els dies 6 i 7 de setembre, dates en què el nostre Parlament va viure uns debats esperpéntics, impropis d'una càmera responsable. Es varen aprovar, imposar més ben dit, les lleis del referèndum i la de transitorietat jurídica, tot es va fer de manera ràpida i amb 18 diputats menys que els que s'haurien necessitat. Es va complir el q ue va dir una diputada de la CUP: "Ni Constitució ni Estatut, les úniques lleis que seran vàlides seran les que aprovarem nosaltres". Democràcia pura.

 

L'1 d'octubre es va celebrar el referèndum convocat de manera unilateral sense garanties, amb un cens universal i sense cap resultat que validés els resultats. El govern central va cometre vàries errades. La primera, si deien que era il·legal, quina importància tenia que se celebrés, ja que no seria vàlid ni reconegut? Impugnant-lo després ja n'hi havia prou. I la segona, la violència i la repressió brutal que es va exercir en alguns centres electorals era del tot innecessària; però sempre tindré el dubte de si, en part, no era això el que buscaven els organitzadors, deixar constància fotogràfica d'aquella violència, per després treure'n el rèdit corresponent. Els resultats d'aquella consulta no varen ser reconeguts per ningú excepte pels que la varen organitzar, però hi ha un fet inqüestionable i és que en totes les consultes efectuades una gran part dels consultats volen sortir d'Espanya i crear un nou estat propi.

Aquest és un contenciòs que s'ha de solucionar, se n'ha de parlar i mirar de trobar una solució, no es pot ignorar aquesta realitat. El 27 d'Octubre , i després d'unes hores d'incertesa entre si convocar eleccions o no, es va decidir encara que fos de manera simbòlica i amb només uns segons de durada la proclamació de la República. Va ser com un foc d'encenalls verds, molt de fum-volàtil- i poques brases -consistència-, conseqüència de tot això tenim el 155 operatiu, amb uns a la presó, d'altres a Bèlgica i amb unes llibertats mutilades. Quin resultat tant trist. Diuen, i amb raó, que rectificar és de savis. Suposo que no es voldrà insistir en el mateix i en voler imposar uns ideals. Amb un govern central en contra i el poble dividit no es pot imposar res. Fanatismes i egos apart, toquem de peus a terra i reconeguem que la fruita encara no està prou madura, governem per a tothom, intentem cosir tot el que hem estripat, i actuem tots plegats amb respecte i responsabilitat. Sempre és millor sumar i multiplicar que restar i dividir. I sobretot, no barregem veritats amb mitges veritats i mentides. Per damunt de tot diguem les coses clares i amb els seus pros i contres.