Catalunya i el PSC tenen dos camins diferents

Llegeixo amb sorpresa l’escrit d’Antoni Poveda, primer secretari de la federació del PSC al Baix Llobregat, publicat el passat 18 d’agost. Parla d’aprofitar el proper congrés per rellançar “el nostre projecte polític col·lectiu”, de “tenir un projecte polític propi, no supeditat a les diverses conjuntures”.

El PSC va nàixer amb la malaltia al cos: el virus del PSOE. No vam saber, malgrat el que poguessin dir els estatuts, crear un partit realment lliure, i a poc a poc es va anar convertint en el que no havia de ser: una nova federació catalana del PSOE, això sí, sense canviar les sigles, només faltaria.

Per tant, el projecte polític no és altre que donar al PSOE els vots que li són imprescindibles per poder aspirar a governar a l’Estat espanyol.    

El projecte del federalisme és buit. Pasqual Maragall el va formular l’any 1998, en un document que va donar a Roma, a Felipe González. Ni cas. Més tard, en un míting a Montjuïc, en va tornar a parlar, i en acabar, altra vegada Felipe González s’hi va oposar. A micro obert li va dir, quan pujava per parlar: “Querido Pasqual, en esto estás equivocado”. Tant des del PSOE com des del PSC es va laminar el projecte federal que Maragall representava, i també a ell se’l va apartar.

Si ara el PSC torna a parlar del federalisme no és per vocació, per criteri, sinó per obligació. Em recorda les promeses buides i sense valor d’un marit davant evidència que la seva dona l’abandona.                                                                

Si vol buscar els motius de l’allunyament de l’electorat respecte al PSC, ni puc suggerir un parell:

La manca de voluntat política per defensar la major part de la població, la que diuen que defensen, dels atacs del capitalisme en crisis. Al govern van utilitzar les mateixes receptes d’austeritat que la dreta; a l’oposició no van saber oferir alternatives clarament diferents.

El segon motiu és no tenir un projecte nacional per a Catalunya que pugui aglutinar una majoria social. Mancats d’aquest projecte poden aspirar a ser el primer partit de l’oposició, però no a liderar el govern.

Quan va perdre bona part del seu electorat? Quan la major part de l’aparell del PSC va fer costat a Rodríguez Zapatero i al PSOE per retallar l’Estatut que havia aprovat el Parlament de Catalunya.

Vostès facin el seu congrés, el de la federació catalana del PSOE, que Catalunya farà el seu camí, il·lusionant malgrat els entrebancs.