Catalunya, com 'La vida es sueño'

Ara que el 2018 acaba de començar vull remarcar cinc evidències: 1) La 'proporcionalitat' -és un dir - amb la qual s'està aplicant l'article 155. 2) Que les eleccions del 21D es van convocar amb un objectiu que no va prosperar: evitar que l'independentisme en sortís guanyador. 3) Que mai ha existit la més mínima intenció d'acceptar uns resultats adversos i que es farà tot el que calgui per tal d'impedir la formació d'un govern que no acati la 'normalitat' imposada. 4) Que en el cas que l'independentisme aconsegueixi formar govern, no solament es mantindrà el 155, sinó que s'incrementarà la 'proporcionalitat' amb la qual s'aplica. 5) Que no hi ha voluntat de resoldre un problema que és exclusivament polític, ans al contrari, es vol derrotar i humiliar, perquè la derrota i la humiliació formen part del mapa genètic que, segle darrere segle, ha caracteritzat els anomenats 'conqueridors'.

Per tal d'establir una comparativa des de la ficció literària, em permeto emprar uns fragments de 'La vida es sueño' de Pedro Calderón de la Barca (1600-1681).

Segismundo: ¡Ay mísero de mí! ¡Y ay infelice! Apurar, cielos, pretendo ya que me tratáis así, qué delito cometí contra vosotros naciendo; aunque si nací, ya entiendo qué delito he cometido. Bastante causa ha tenido vuestra justicia i rigor; pues el delito mayor del hombre es haber nacido. Sólo quisiera saber, para apurar mis desvelos (dejando a una parte, cielos, el delito de nacer), qué más os pude ofender, para castigarme más. ¿No nacieron los demás? Pues si los demás nacieron, ¿qué privilegios tuvieron que yo no gocé jamás? [...] ¿Qué es la vida? Un frenesí. ¿Qué és la vida? Una ilusión, una sombra, una ficción, y el mayor bien es pequeño: que toda la vida es sueño, y los sueños, sueños son.

Catalunya és el príncep Segismundo, les seves lamentacions, un clam contra les injustícies que el nostre país està suportant. És perquè encara confio en la força de la raó i en la capacitat de raonament de les persones de bé, que vull pensar que estem vivint un malson i que Calderón no anava desencaminat, doncs segons ell: "los sueños, sueños son".