Catalunya, botí de guerra

El meu pare va ser d'aquelles persones que va viure la Guerra Civil amb 4 anys. Potser això el va condicionar a l'hora de posicionar-se políticament: era clarament franquista. Malgrat les diferències que teníem, em deia sempre una cosa, i reconec que tenia raó, vers la independència de Catalunya. "Els castellans consideren Catalunya com botí de guerra i no ens deixaran marxar mai". No vull ni pensar, que per aconseguir la independència s'hagin de fer servir les armes com el 1714. Fa pocs anys, jo no era especialment independentista, però vist tot el que ha passat, i el que està passant, vull separar-me d'un Estat (l'espanyol) que no ens vol escoltar, que ens mensyprea, que amb les seves lleis ens vol enfonsar i ofergar-nos econòmicament. Tenim dret a decidir el nostre futur, i ho estem fent pacífica i democràticament. Ja no m'identifico amb la 'marca España', em sento diferent i vull una Catalunya independent per tornar a estimar als espanyols i compartir-hi moltes coses... però de tú a tú, no com a súbdit. Espanya i la seva democràcia no funcionen bé: fa 40 anys, quan va morir Franco, demanavem l'Estatut d'Autonomia. Ara, en democràcia (?), demanem la independència.