Càstig als càstigs

Vivim un moment que el mot 'càstig' està mal vist. Si mirem el diccionari de l'IEC diu: "Pena imposada a algú per corregir-lo o per al manteniment de la disciplina".

Per corregir-lo, no pas defenestrar-lo, menysprear-lo o desdenyar-lo. ¿Com hem arribat al moment que a l'escola no es pot parlar del càstig a l'alumne que no compleix les normes establertes? I no parlo d'una escola en concret, és tot el sistema educatiu. I fins i tot als pares els costa dir que castiguen als seus fills.

No estic dient que els càstigs actuals que fem servir siguin els adequats. Expulsar alumnes segurament no és la solució per corregir-los; en alguns centres els fan netejar o recollir brossa, tampoc crec que sigui la solució per a tots els conflictes; en altres els tanquen a aules aïllades sense res més, no crec que tots els adolescents facin una reflexió que els ajudi a canviar quelcom que hagi provocat el conflicte.

¿On està el problema del càstig, doncs? Sempre arribem al mateix lloc, el problema és el pressupost. ¿No seria millor que els alumnes inquiets fassin classes de relaxació? No estaria bé que alumnes que han embrutat, vegin el cost que té i que facin un APS per reparar aquest cost (no només econòmic)? ¿No aniria millor que una persona que trenca material, l'hagi de reparar en un taller supervisat per un adult? ¿Que un alumne que no calla, es quedés en una sala amb un professor llegint un llibre i, que fins que no l'acabi i te'l resumeixi, no marxi?

Clar que tots estarem d'acord que aquestes opcions són molt millors que les que fem, però ¿per què no les fem? Les excuses són múltiples: no hi ha diners per contractar més gent, no tenim temps, això ho han de fer els pares, no hi ha llocs per crear aquests tallers... ¿Però l'educació i l'ensenyament han de ser un negoci rendible? Crec que no, crec que ha de ser efectiu i rendible pel futur.