Carta d'una mestra: La professionalitat ha desaparegut del professorat

Llegeixo que els canaris demanen canvis en la lomce. Penso amb escepticisme que a Catalunya el canvi més profund ja està fet. Fa 25 anys hi havia claustres participatius, i fins i tot col·legues que gosaven qüestionar la tasca d'algunes juntes directives de centres. Érem gent formada pedagògicament, amb ideologia i amb una consciencia corporativista que ens feia lleials als companys. Érem un grup amb un objectiu comú: la qualitat de l'educació pública.

Llavors potser encara no intuíem que el grup polític en el govern estava format per gestors que havien estudiat en l'escola religiosa privada, que no era de centre sinó classista. Potser encara no imaginàvem que ells farien derivar l'ensenyament cap a un doble sistema, en el qual els seus descendents rebran subvencions per tal de perpetuar la seva superioritat i per a que els fills d'immigrants que ells cobejaven com a mà d'obra barata i necessària en la piràmide de població estiguessin apartats, guardats i aprenent 'procediments', no 'continguts'.

Alhora la fortuna per al poder havia fet que alguns sindicats s'haguessin desllavassat (en la seva funció de reivindicadors dels drets laborals) i tinguessin militants fàcils de comprar amb prebendes.

Ningú no sospitava que el Consell Escolar, creat pel partit del govern central amb la seva llei d'educació, en comptes de ser un òrgan democràtic que donaria veu als alumnes i pares, es pervertiria, esdevenint una eina de control.

Però el més trist ha estat viure la degradació d'una part del professorat, no en poca mesura dissenyada pels polítics. Els companys van ser primer unificats en una cosa semblant a un sol cos, sense cap respecte pels diferents graus d'esforç que havia fet cada persona. Els governants sabien que allò crearia divisió entre ells. Més tard es van convocar places paral·lelament al concurs de trasllats, concurs que havia estat basat en un barem clar, on no cabien favoritismes. Amb aquells llocs de treball que es convocaven furtivament en dates totalment distants del concurs oficial es propiciava la tria d'empleats per part de les juntes.

Alguns joves ensenyants que estaven destinats a pobles llunyans van veure en l'endollisme l'oportunitat d'apropar-se a les ciutats on havien viscut. Es van convertir a la “corrent pedagògica oficial”, fos la que fos, i 'promocionaven' als alumnes encara que no 'haguessin assolit', fent la pilota a fi i efecte d'assegurar-se la proximitat a les seves llars per al curs següent.

Però el pitjor no va ser que els novençans s'avinguessin a trepitjar antics professors, fent mostra de molta menys sensibilitat cap als seus companys que cap als alumnes, i provoquessin que fos la gent gran qui ocupava places llunyanes. Sinó que s'atrevien a jutjar-los i a confabular contra aquells que no es doblegaven a aquella farsa que publicava uns resultats acadèmics excel·lents.

Així l'afinitat entre els interessos del govern autonòmic i de professors joves convertien els professors vells en ovelles negres. La professionalitat ha desaparegut en honor del pensament únic. I amb ella la dignitat dels estudiants pobres i de molts professors funcionaris.

Poc importarà si es canvia la lomce o no. Bon vent i bona vela als nens i joves de les classes treballadores catalanes. Els necessitaran.