Carta d'una exjugadora del Barça: "Agustí Montal va ser el pare del futbol femení. DEP"

Coneixedores de la mort d'Agustí Montal, ens vénen al cap moments difícils i inoblidables de les nostres il·lusions juvenils, que sense el seu suport no haguessin estat possibles.

Agustí Montal, llavors el nostre president i sempre en el record de les pioneres del Futbol Femení del Barça, es va avançar als temps, va donar el vist i plau perquè aquelles "dones esbojarrades" -segons alguns- posessin la primera pedra al futbol femení blaugrana, en una matinal benefica al estadi. Estem parlant de 1970. 

Per ratificar-ho, i donar més categoria al acte, va posar al capdavant a un entrenador llegendari: Antonio Ramallets. Tot això, sense la complaença de més de algun directiu de la seva Junta. 

Que tothom sàpiga que, tot i els entrebancs de la Federació Espanyola de Fútbol -que va trigar 10 anys a legalitzar el futbol femení-, ell de una forma o una altra ens va recolzar i va mantenir l'equip. Aquesta continuïtat -en la que també es van involucrar els següents presidents del club- ha portat a que avui en día l'equip femení sigui professional.

Però Agustí Montal era sobretot una gran i excel·lent  persona. Per a nosaltres -pel seu tarannà, el seu tracte i el seu proteccionisme-, va ser el "nostre pare esportiu". Si el necessitàvem, sempre hi era.  El vam disfrutar més d'una vegada com espectador, acompanyat de la seva dolça i estimada esposa. 

Quan les pioneres parlem dels inicis, sempre l'anomenem perquè va ser decisiu i forma part de la nostra historia.  En aquest dia ple de tristor, volem acompanyar a la família. I sapigueu que nosaltres també hem perdut a un dels nostres.

Un milió de gràcies, senyor Montal. 

Carme, Gloria, Alicia, Llansa, Gazulla, Ros, Jaques, Lolita, LLuisa Tresa, Nuri, Merche i Trullas.