Carta de Albert Martínez: "Críticava als incívics, no a tots els barcelonins"

Fa uns dies vaig enviar a EL PERIÓDICO un escrit en el que intentava parlar de l'incivisme d'alguns turistes a La Cerdanyaincivisme La Cerdanya, basat en el  que, tot just i exclusivament des del meu -i de ningú més- punt de vista considero actes incorrectes amb l'entorn, habitants i gent de pas. N'anomenava alguns de concrets i en feia paral·lelisme amb els  problemes cívics que el turisme estranger ocasiona a Barcelona. Vaig  parlar de barcelonins incívics perquè a comarques el major nombre de  turistes prové de la capital i de la província.

Per sorpresa meva -doncs cap dels meus companys i amics de la  ciutat, ni els que vénen el cap de setmana, ni els que hi viuen i hi  treballen, se n'escandalitzà el més mínim-, moltes persones se n'han  sentit al·ludides i ferides, així com van sorgint comentaris i cartes creuades amb retrets infructuosos entre gent heterogènia, amb  múltiples i diverses consideracions afegides, que van molt més enllà  del propòsit inicial de l'escrit.

Com a responsable d'aquesta pugna estèril, voldria deixar clar que únicament desitjava referir-me als turistes incívics que apareixen en èpoques de massificació, però que en cap cas són la majoria de gent normal que ve a gaudir i s'estima la comarca, i pels quals els incívics també són una molèstia. Mai vaig voler generalitzar en cap sentit, ni tampoc renegar del turisme, font econòmica importantíssima  pel nostre país.

Així que reflexiono sobre el poder de la paraula i el meu fracàs com a redactor, me n'adono de l'ús inadequat del gentilici, i demano  disculpes a totes les persones que se n'hagin ofès, així com agraeixo tots i cadascun dels comentaris i escrits, contraris i favorables.

Insisteixo i acabo: el 'leitmotiv' del meu primer escrit intentava girar entorn de l'incivisme turístic, que també interpreto negatiu pel  turisme general, aquí i a tot arreu. Aquests, però, mai es donen per al·ludits.