Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

Camí d'una nova transició a Catalunya

Concentración en Rambla Catalunya con Gran Via, junto a la Conselleria de Economía.

Concentración en Rambla Catalunya con Gran Via, junto a la Conselleria de Economía. / FERRAN SENDRA

Joaquim Montoliu Martínez

Qui es fa amb el carrer imposa les normes, posa les condicions, si més no malda per fer-ho. Si el govern de la Generalitat pretén guanyar la partida atiant les multituds- acabarà sent la seva titella. Potser se'n surti amb la seva -per més difícil que sembli-, però la destrossa social que s'haurà produït tardarà molt a reparar-se.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

La independència ha passat de ser un desig a convertir-se en una obsessió i, per això, cada cop els promotors l'han posat més barata: no calen majories qualificades a les urnes o al Parlament, ni el recolzament d'una majoria social -no només la mobilitzada- i, fins i tot, tant és l'índex de participació en el Referèndum: n'hi ha prou amb més 'sí' que 'no'. Així de senzill, així de prepotent.

Sembla que importa poc el que passi: amenaces, assetjaments, intolerància, silenciament de dissidents... a la fi, inevitables danys col·laterals que sempre trobaran justificació i un responsable extern a qui endossar-li. I si ens parem a rumiar-ho, potser tots plegats en som una mica responsables de donar força al volcà per que esclati: per acció o per omissió, per deixar-nos enlluernar o per no donar-li importància, per temor o per desídia -que no m'atabalin-, per ser primmirats en diferenciar-nos...

La falta d'enteniment rau en la font d'on brollen la majoria dels conflictes a tots els nivells, des dels individuals als supranacionals: el supremacisme inconsistent que porta a creure's millor que la resta per raó de naixença, afinitat cultural o ideològica, ocupació o pertinència a un col·lectiu. I serveix d'empara per menysprear qui no és de la pròpia corda, anul·lant la seva personalitat per convertir-la en una icona.

L'1-O, paga els plats trencats del 9-N. Sensació d'haver-se deixat prendre el pèl d'una banda; resultats infructuosos per l'altra. El dia 2 comença una nova transició a casa nostra, diferent de la que preveu la llei aprovada pel Parlament, i caldrà molt sacrifici i cintura política per redreçar la situació.

Participaciones de loslectores

Másdebates