Cada ovella al seu col.legi electoral

A les acaballes d'agost, produeix molta mandra tornar a la feina o fer el canvi de roba de temporada. I més angúnia saber que, en un horitzó proper, tal vegada, "Què li darem al noi de la mare?" Coneixedors que hem de substituir el biquini per la bufanda de llana, també canviarem el senyor Rajoy per una peça més calentona? Quina desídia quan vagin arribant el fred i les tardes fosques i saber que anem caminant cap al desembre pensant quina figureta ocuparà el vetllador i qui serà el caganer.

Després de les calorades, fum, fum, fum, ens atacaran les ganes de fugir d'aquest país de riota per tal de resseguir l'estel il.luminador. Serà el temps d'escriure la carta als Reis Màgics i he estat una bona minyona; per tant, em demano un pis a París de 500 metres quadrats i un sou mensual de 10 000 euros+ despeses de representació.

Això, perquè m'he comportat tan bé com el pastoret Ignacio Wert, Majestats.