El bus elèctric, més econòmic i versàtil que el tramvia

No és fàcil raonar amb els qui fan del tramvia un ídol al qual s'ha de venerar de forma sovint acrítica i ocasionalment fanàtica. Els escèptics som automàticament titllats de dretans (?), contaminadors (?), antisocials (?)... Però, una vegada més, els que no creiem en els poders màgics del tramvia intentarem promoure la reflexió:

Si el tramvia resulta eficient, no és pas per una condició immanent ni per cap prodigi sobrenatural, sinó perquè te un espai segregat per circular-hi. En aquest espai segregat, qualsevol mena de vehicle s'hi desplaçarà de forma òptima. La prova és que un autobús circulant pel seu carril-bus ofereix les mateixes prestacions que un tramvia circulant per la seva via.

Amb l'enorme diferència de la versatilitat: l'autobús no és captiu de vies ni catenàries. Pot passar per carrers més estrets i pujar per carrers amb més pendent. L'autobús por anar per tota la ciutat... I amb la descomunal diferència del cost. Comparem què costa pintar un carril bus amb el que costa construir unes infraestructures com les vies del tramvia.

Resumint, el tramvia s'emporta ingents quantitats de diners però no aporta cap benefici diferencial respecte al bus. I, en canvi, roman a les seves vies com una andròmina perjudicant la mobilitat general dels ciutadans.

Volem transport ràpid i eficient? Més carril bus! Volem transport sostenible i no contaminant? Bus elèctric!

El tramvia va ser un bon invent del segle XX. El bus elèctric és un gran invent del segle XXI. Avui, invertir en fer passar pel centre de Barcelona artefactes obsolets com el tramvia no només és un espantós nyap urbanístic, sinó que també és un error ruïnós.

S'ha de ser molt tramvidòlatra per no veure ni el nyap ni l'error.