Contenido de usuario Este contenido ha sido redactado por un usuario de El Periódico y revisado, antes de publicarse, por la redacción de El Periódico.

El barraquisme a Barcelona, una ciutat amb dues cares

El Somorrostro, en 1964.

El Somorrostro, en 1964. / ANC / IGNASI MARROYO

He arribat a la conclusió que sempre que parlem de Barcelona s'arriba a una mateixa idea: Barcelona és atractiva en tots els sentits. Però aquesta imatge que ens vénen d'una Barcelona turísticament excel·lent, pot no ser veritat.

Entretodos

Publica una carta del lector

Escribe un 'post' para publicar en la edición impresa y en la web

Està clar que cada vegada ens arriben més notícies que Barcelona és un principal destí turístic, i les dades que apareixen sobre el turisme a Barcelona ens ho confirmen. Però cal reconèixer que no ho sabem tot de Barcelona, i per tant aquesta ciutat tan aclamada té una doble cara.

Una d'aquestes cares és la del barraquisme, un barraquisme que forma i que formarà part de la història de Barcelona, i que ens caldria conèixer per entendre l'actual 'skyline' de la ciutat. Tot va començar als mitjans del segle XX, en els coneguts feliços anys 20, que no eren tan feliços per les 6.000 barraques que ja hi havia a la capital catalana.

A causa de la guerra civil i la postguerra, van augmentar considerablement els nombres de barraques i es van expandir pels barris de la ciutat com la muntanya de Montjuïc i el Carmel. Des d'aquell moment el barraquisme es va convertir en un problema crònic de la Barcelona d'aquella època. I el franquisme, lluny de solucionar aquest problema, va posar més llenya al foc en crear una Comissió que utilitzava la repressió per controlar a la gent que vivia en aquelles condicions.

Ara, 40 anys després, puc passejar pel Port Olímpic de Barcelona o anar al Moll de la Fusta o a la platja de la Barceloneta, i no em ve el cap que fa menys de 30 anys, quan Barcelona va ser escollida seu per les Olimpíades de l'any 1992, es va posar en marxa una maquinària que va arrasar i remodelar part d'una Barcelona que en aquell moment vivia en unes condicions pèssimes i que mirava de cara a Montjuïc.

La solució va ser desallotjar i re ubicar els milers de persones que en aquell moment vivien allà, no va ser una forma molt maca d'arreglar el problema, però va ajudar al fet que Barcelona es pogués situar en el mapa mundial. Just el 1990 es va solucionar el tema del barraquisme de Barcelona, o això es podria pensar

A partir de la mesura de re ubicació de milers de persones, es va originar el que seria avui un focus d'aquell Barraquisme preolímpic que tenia Barcelona, un passat que es manifesta avui en dia en el barri de La Mina de en Sant Adrià del Besòs, i en un part de la Diagonal i Glòries.

Per tant, la nominació a seu Olímpica va servir a Barcelona per una neteja de cara que ens ha derivat a una ciutat molt ben equipada. El neguit que pot sorgir ja seria un altre tema, com l'abundància (ja angoixant) del turisme estranger de Barcelona.

Participaciones de loslectores

Másdebates