Barcelona és poderosa

Ho diu la lletra d'una de les rumbes més famoses, i és veritat. Barcelona, la ciutat dels prodigis que Eduardo Mendoza va descriure com mig real i mig fictícia, té el poder d'atreure i unir com poques altres ciutats al món. Uns segles abans de les manifestacions multitudinàries contra la guerra de l'Iraq o a favor de l'acollida de refugiats, el cap i casal de tots els catalans va tenir en la seva patrona, santa Eulàlia, el màxim símbol de les llibertats civils. Si Barcelona segueix sent poderosa és perquè la seva gent porta en si el poder de la bondat, de l'acollida i la integració. Sense seguretat, però, no hi ha llibertat, i cal que cada dia, entre tots, tornem a conquerir i refermar aquestes llibertats civils que santa Eulàlia va defensar amb la vida. 

Confesso que mentre escric aquestes línies sento encara una impotència infinita. Barcelona serà sempre la ciutat dels meus somnis, i en saber que botiguers i restauradors van aixoplugar vianants als seus comerços i els ciutadans repartien aigua i menjar entre els cotxes atrapats m'he sentit orgullosa de la ciutat, i fins i tot he sentit enveja dels qui van anar als bancs de sang, perquè jo, des de la distància, hauria volgut donar-ne una mica de la meva.  La resposta ciutadana ha mostrat al món com és la nostra capital, una de les ciutats més boniques del món, i on la solidaritat, el respecte per a tothom, la convivència pacífica i la llibertat sempre seran els seus valors i els seus referents, tan com ho són els edificis modernistes, la Sagrada família o el mercat de la Boqueria. Barcelona és forta com la pedra de Montjuïc que fonamenta els seus edificis, i aviat la calma i l'alegria de viure tornaran a envair la Rambla, el millor passeig del món, fins i tot turistitzat.

Voldria donar les gràcies als sanitaris, que han curat i curaran molt més que ferides, i als Mossos d'Esquadra, la nostra policia, perquè la seva feina, la de protegir-nos a tots, és enormement arriscada i soferta i sabem que cadascun dels seus membres no reposarà fins que portaran davant la justícia aquests assassins fanàtics. També voldria dir als musulmans catalans que estiguin tranquils, perquè l'odi no té cabuda entre nosaltres; i a tots els ciutadans que fem front comú, i si veiem o sentim alguna cosa que pugui ser rellevant, al carrer o a les xarxes, intentem no perdre la calma i truquem a emergències, perquè el nostre enemic és fort, però nosaltres ho som més.

Ah, i per últim, això va per als maleïts covards assassins causants de la massacre: no ens feu por, no abaixarem la guàrdia, col.laborarem amb les forces de l'ordre i us encerclarem, però no tindreu el nostre odi.