Ho parlava amb un amic que, com qui subscriu, envia alguna carta als diaris. Ens preguntàvem si, en aquests últims mesos, escrivim amb la llibertat de sempre. Doncs, no; no perquè (pel que veiem, també passa entre els professionals) situar-se amb opinions o anècdotes en què es critiquin, o s'analitzin a fons, elements del procés independentista, el resultat és que, automàticament, apareixen un reguitzell de contraopinions, moltes molt ben escrites, que deixen la nostra tesi amb molt poques possibilitats de ser analitzada serenament.
Amb aquell amic vàrem acordar que considerarem seriosament practicar la autocensura, la qual cosa podria fer les cartes al director molt avorrides.