Ara només es pot anar cap endavant

Realment no sé per on començar. Són tantes les coses que hem remouen per dins que es fa difícil.

He sentit a la ràdio la veu distorsionada d'un guàrdia civil que afirmava estar molt orgullós de la seva actuació a Catalunya perquè només havien respost a les provocacions rebudes i que tot el que estava passant li recordava la kale borroka.

També han entrevistat molt breument a la noia atacada, que segons confirma no li van trencar els dits, però sí que hi ha alguna cosa interior de la mà trencada, més els cops i les vexacions, però diuen que tot és pura invenció.

Si aquest referèndum era il·legal i no servia per res doncs deixeu-nos fer! Deixeu-nos la il·lusió de pensar que estem decidint el nostre futur, i ja està! Però no, heu enviat a Catalunya, la pacífica Catalunya, un exèrcit de policies i guàrdia civils amb la consigna: "A por ellos!" I caram si hi ho han fet!

Què pretenen amb aquesta violència? Que ens acoquinem? Doncs està clar que no serà així... Hem arribat a un punt on no hi ha marxa enrere... Ara només es pot anar cap endavant.

En Mariano Rajoy, la Soraya Sáenz de Santa María, la ministra de sanitat Dolors Monsterrat, tots ells fan un discurs que realment fa fàstic, no només pels catalans, sinó per la resta de ciutadans espanyols que no combreguen amb aquest pur estil franquista. Paraules com democràcia, llei o legalitat són emprades per aquesta gent, en un discurs sense fi, sense que sàpiguen ben bé què volen dir.

Proposo crear un Estat nou, es digui Catalunya, es digui 'x', on tinguin cabuda gent instruïda, lliurepensadora, demòcrata, entenedora de les realitats socials i col·laboradora i que els franquistes i els seus adlàters es quedin en un altre país, es digui Espanya, es digui 'z'.