No apadrineu una terrassa, sinó un veí afectat per les molèsties

No deixo de llegir notícies sobre “l’apadrinament” per part de gent famosa i coneguda de terrasses i vetlladors a la nostra ciutat. El cert és que queda molt 'xic' i fantàstic això d’apadrinar una terrassa, sobretot si no la tens a sota o al costat de casa teva. Per això, proposo i faig una crida, a tot aquell famós o no famós, que vulgui apadrinar un veí o comunitats de veïns afectats per les terrasses (els hi asseguro que no els hi faltarà feina), ja que sembla que tot ara hagi de girar en torn a l’oci i a la gresca, al turisme i a la xerinola, i la gent i veïns que ho hem de suportar a diari i que vivim a Barcelona, perquè recordem que ara hi ha terrasses estiu i hivern, no comptem per a res i quedem relegats a un tercer o quart pla.

Doncs no, senyors, no serà el cas. Els hi faré una mica de recordatori: fa cosa d’un any i mig un grup de veïns del carrer Enric Granados vam haver de mobilitzar-nos i organitzar-nos en associació en veure l’abús que es cometia en la gran majoria de les terrasses instal·lades al nostre carrer, abusos de la talla de tenir llicència per 3 taules (és a dir, pagar per tres taules) i arribar-ne a comptar fins a 15. O no tenir llicència per cap taula i tenir-ne 10 o 12 (el negoci del segle). Amb tot el que això comportava: soroll, molèsties, voreres intransitables, etcètera, i sense que hi hagués cap conseqüència.

Vam començar una tanda de reunions veïnals amb el consell del districte, ajuntament, plens de l’ajuntament, intentant que algú ens expliqués el que estava passant. En un principi ens van dir que es farien unes tongades informatives als restauradors, explicant-los  bàsicament que si vostè paga per 3 taules, ha de tenir 3 taules. Algú va fer cas? Doncs no. I sabeu quan van començar a bellugar-se? Quan es va aconseguir que es sancionés econòmicament i es retiressin les taules que hi tenien de més. Llavors tothom muts i a la gàbia.

Com a associació i com a particulars afectats, el que demanem és una racionalitat , una normativa , un estudi de l’entorn per saber quantes taules corresponen i unes inspeccions amb aquest tema, ja que sinó, feta la llei, feta la trampa. Diuen que les taules de fora són per la gent fumadora? Doncs se’n posen dues o tres i no quinze, fixeu-vos que la gent que fuma és una minoria.

Demanem que l’equip de govern es posi les piles i enllesteixi d’un cop la normativa per regular tot això, i que aquest tema no es demori més, ja que portem 5 anys patint-ne les conseqüències i cada dia veiem que la cosa va a més.  És realment desmotivador quan ens assabentem que aquesta normativa queda “congelada” fins l’any 2018. A més a més, hem de llegir  que “els locals afectats confien que no hi hagi mà dura mentre arriba la solució definitiva”. Què hi ha ciutadans de primera i de segona aquí? No hi ha mà dura si jo ocupo espai públic (zona blava, per exemple) sense pagar? La mà dura arriba en menys de 5 minuts i en forma de multa, us ho ben asseguro.