25 anys de l'Escola Nova de Borredà: Un modelo en peligro de extinción

Fa uns dies varem celebrar els 25 anys de l'Escola Nova de Borredà. La festa va ser un èxit i va ser un dia ple d'emocions,records, present i futur. “I per 25 anys més...!” va dir l'Assumpta Duran, directora de l'escola des de quasi el principi, en concloure la festa.

Doncs no, sento dir-vos, sento dir-te, Assumpta que no. Jo no ho crec, no hi haurà 25 anys més d'escola de Borredà, no com fins ara, no amb aquesta filosofia, amb la lluita, la implicació amb i per el poble, amb i per la seva comunitat. El dia que et jubilis, Assumpta, aquesta escola caurà en l'oblit, deixarà de ser singular i enorme en la seva petitesa rural per ascendir al grau d'ordinària amb mestres d'horari, de currículum fet a cop d'hores avorrides i només els que hi hem passat com alumnes, com mestres implicats en el teu projecte, com pares oberts a una nova manera d'educar els fills la podrem fer eterna.

Res fa pensar que ara hi hagi una continuïtat a tota la feina, les reivindicacions i somnis fets i nascuts en aquests 25 anys. Les escoles, i més les rurals, tenen una filosofia que hauria de ser adoptada per cada família que en la seva lliure tria decideix escolaritzar-hi els seus fills. No em sembla gens lògic que sigui a l'inrevés i menys quan els resultats tant escolars com personals son prou explícits. A l'Escola de Borredà des de que jo la conec sempre hi ha hagut espai per tothom, persones i propostes però sempre si aquestes són fetes amb voluntat conciliadora, no amb imposicions sense arguments i minoritàries. Els fills, per davant de tot, es converteixen en adults. L'escola els pot ajudar a triar entre un futur professional o un altre, els pot ajudar a fer-se més o menys persones sociables, autònomes i capaces de desenvolupar les pròpies virtuts però la responsabilitat de fer-los bones persones, educades en la convivència o amb les ganes d'aprendre l'han d'adquirir a casa amb l'exemple.

Per l'Escola de Borredà, hi he vist passar nens, pares i mares de tot tipus: amb minusvalia psíquica diagnosticada i tractada, dificultats físiques, amb conflictes familiars greus, nouvinguts amb desconeixement total de l'idioma i la cultura, famílies desestructurades, monoparentals, persones de colors de pell diferents, alumnes que viuen en centres de menors... I mai hi ha hagut més conflicte que els de l'adaptació que han pesat molt menys que els beneficis de la diversitat i l'aprenentatge de la solidaritat i l'acceptació de les diferències. Per la comunitat de l'escola de Borredà no han estat “rareses”, no han significat excepcions perquè la filosofia de la seva directora és incloure, sumar, donar oportunitats a qui en altres escoles potser no les tindrien, donar normalitat a qui, a priori, ho té tot en contra. Alguns casos han resultat verdaders reptes i molts d'ells han estat èxits i l'orgull d'una petita escola, una “petita gran escola” i de tots els que l'hem integrat, però res de tot això hagués estat possible sense la direcció, la informació, la generositat i la manera de mirar la vida en clau d'enriquiment pels alumnes de l'Assumpta Duran.

Els pares hauríem d'aprendre molt de l'espontaneïtat dels fills que ho prenen tot sense buscar-hi entramats i sobre tot hauríem de ser capaços d'assumir els nostres propis errors i no buscar responsables de la nostra ineficàcia, només així podrem ajudar els nostres fills.