Anar en bici per Barcelona no és un passeig agradable

Circulant amb bicicleta per Barcelona m’he animat a escriure aquestes línies perquè penso que tan sovint, a la ciutat, es fan unes campanyes publicitàries precioses, de somni, sense conèixer o no volen conèixer massa la realitat present, i les conseqüències que poden tenir.

– Mou-te en la direcció correcta, fer més encàrrecs en menys temps, moure’s per Barcelona sense contaminar, arribar a l’escola amb un somriure, aparcar dins la oficina, la bici la millor idea del món.

Són tots aquests “clams publicitaris”, que omplen fa un temps la ciutat, els que han fet que em decidís a anar a la feina en bicicleta.

Visc a Sant Feliu de Llobregat i treballo a Barcelona, Avinguda Tibidabo. Són uns 10 kilòmetres de distància. 

Entenc molt bé que transformar una ciutat en una en la que han de circular tot tipus de transports i vianants no és del tot fàcil; Per això, espero de tot cor que aquesta campanya per promoure la bici, no animi a massa gent, perquè us asseguro que seria un veritable caos. Barcelona no està preparada.

Intento fer el camí al màxim possible per carrils bici, els que jo recorro són majoritàriament carrils bici que estan al mateix nivell que les aceres, un espai per els vianants i un altre per les bicicletes, separats per una línia pintada i de tant en tant una icona de bicicleta o de vianant.

Si no has passat mai en bici per ells, és molt probable que no t’hagis adonat que hi ha un carril bici. Per aquest motiu es fa difícil circular tranquil·lament per ells, la marxa és sovint interrompuda, molts vianants caminen pel carril bici sense saber-ho; 

El ciclista civilitzat pateix una mica. Un petit consell, és molt important no tenir pressa i estar disposat a fluir al ritme dels vianants.

Una altra opció, que en algun tram del meu trajecte em veig obligada a escollir, és circular per el carrer, juntament amb la resta de vehicles. Uf! Som-hi! Totes les tècniques de relaxació que has practicat durant la teva existència; Ioga, Shicum, cantar mantres, etc.  et poden ser útils, perquè és de bojos.

Per els vehicles de motors, el ciclista simplement toca els collons.. A més a més, en les grans ciutats l'estrès és alt i a hores punta encara més. Perdem la racionalitat. Tots absorts per el nostre “què fer” egoista quotidià, som bèsties que no hem après a compartir, a tolerar, a veure més enllà que el nostre mèlic, a respectar. No pedaleges tranquil·lament...

No és tan negre, no som tan terribles, però hi ha moments així damunt de la bici. També hi ha moments més tranquils, els cotxes que respecten el teu espai quan t’avancen, el motorista que no compateix amb tu i t’avança tranquil·lament sense quasi rosar-te, el porter que està regant el seu portal i que mires i penses, si us plau que em ruixi una mica...

Anar en bicicleta és per a mi un gust, barreja d’esforç físic, però a l’hora calma, moment per pensar, per observar, per olorar, per sentir. És així perquè tinc la sort de fer un recorregut bastant al voltant de la ciutat. Segurament, si hagués de circular en plena ciutat no escolliria la bicicleta. Insisteixo que Barcelona no està preparada, hauria d’haver-hi molt menys cotxes circulant i una infraestructura molt més adequada (la contaminació és brutal, jo diria, que quasi bé mata tan, com diuen que mata el tabac).

Però, per acabar, un petit detall positiu, cada dia hi ha més cotxes que funcionen elèctricament o són híbrids, quan vas en bici ets molt sensible a aquest fet. No sabeu el gust que és parar darrera un cotxe al semàfor i que aquest es silenciï i no expulsi gasos.

No perdo l’esperança, potser tot això canviarà, però potser tot seria més fàcil i menys arriscat si deixéssim de construir sempre la casa per la teulada.