Amb Sadiq Khan Londres torna a ser la capital de la convivència

Estava acabant de llegir la novel·la de ficció "Submissió", del francès Michel Houellebecq, quan un cop més he vist com la realitat pot superar la ficció. Al llibre es descriu com arriba a la presidència francesa un musulmà. De resultes, i amb clau d'humor, el novel·lista explica a través d'un professor universitari com d'un dia per l'altre la seva vida fa tot un gir, al qual ha d'acabar adaptant-se amb una certa resignació. Darrere de l'humor, però, s'hi amaga una gran ironia que vol ser una crítica a allò que podria passar quan hi ha societats que tenen formes de viure i entendre la vida del tot diferents.

Tenim des de fa poc un nou alcalde musulmà a Londres: el laborista Sadiq Khan. És un bon exemple de democràcia en una societat multicultural. Si la ficció al llibre exagera un possible imposició de creences i costums sense respecte a les que són diferents, crec que a la realitat es pot donar que un alcalde pugui governar per a tothom de manera equitativa, independentment de les seves creences religioses o personals. Sadiq Khan és un advocat intel·ligent que ha treballat en la defensa dels drets humans, i pel fet que ve d'una família humil, pot tenir més empatia amb els problemes d'una gran part de la població de la ciutat de Londres, tan pluricultural.

Si el llibre de Houellebecq mostra allò més negatiu que podria passar en quant a imposicions i no pas de respecte a tot allò diferent, penso que Londres, amb aquest nou alcalde, pot tornar a ser com en moltes ocasions ha estat la capital de la convivència d'una forma innovadora i respectuosa. Europa en aquests moments ho necessita.