El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Agressions masclistes: Nit de Reines? No encara

Jóvenes divirtiéndose en una discoteca.

Elisabet SuñéManresa

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Viernes, 12 de enero del 2018 - 11:00 h

No sóc gaire de sortir de festa, però aquesta Nit de Reis hem anat a sopar un grup d'amics i hem acabat en una discoteca de Manresa. Mentre una de les meves amigues demanava a la barra, un home s'hi ha acostat per dir-li el què en pensava d'ella: "T'he vist d'esquena i m'has semblat interessant, però ara t'he vist de cara i ja m'has semblat espectacular". Ella, amb molta més paciència de la necessària, li ha rigut les gràcies fins que ha aconseguit desfer-se'n. No es tracta pas d'un fet estrany, segurament totes podríem explicar alguna anècdota d'aquest tipus qualsevol de les nits que hem sortit. El que ha estat més fora de l'habitual és el què ha passat després.

Els dos nois del grup eren amb uns amics i les tres noies estàvem soles. Sí perquè, malauradament, s'entén que quan tres dones estan juntes, sense la companyia de cap home, no estan acompanyades. Ha estat llavors quan l'home que ha estat 'parlant' amb la meva amiga ha tornat. La veritat és que no recordo ni què ens explicava, només que nosaltres li hem dit educadament que no estàvem interessades en la seva companyia. Ha estat llavors quan el seu ego masclista no ha pogut entendre el que li demanàvem i no s'ha estat d'escopir cap a nosaltres en forma d'insults. "Mal follades", "filles de puta", "què us heu cregut, com vosaltres en tinc mil", "n'estic fins als collons de ties com vosaltres", "us fotré un cop de puny", són només algunes de les frases que ha repetit. Al final, no sé com, hem aconseguit que marxés.

Ningú del local semblava alterat per l'escena que a nosaltres tres ens havia deixat tremolant. Quan els nosaltres els amics han tornat, li han demanat que ens demanés disculpes. Ell ha dit que era mentida, que ens ho havíem inventat. Ha acabat empentant a un dels meus amics i ha arribat la seguretat del local.

Aquí arriba la primera reflexió que volia fer avui. Després de l'incident, han entrat un guàrdia de seguretat i el propietari del local per solucionar el conflicte. Ens han dit que els sabia molt de greu i la persona al càrrec ens ha confirmat que no era el primer cop que passava, que era "bon tio", un client habitual i que en tot el temps que porta anant-hi aquesta situació s'havia produït "només" tres o quatre vegades, i que el vigilaria bé. Jo li he respost que hi ha una cosa anomenada 'reservar el dret d'admissió', però no m'ha volgut entendre mentre seguia dins del seu relat d'"en el fons és bona persona, està alterat, si beu molt, es gira"...

No tornaré més a aquest local. El que em preocupa són els patrons masclistes que comprometen la seguretat de les persones que volen gaudir de l'oci nocturn. No només no s'ha fet fora un usuari conflictiu reincident (en lloc de no permetre-li directament l'entrada), sinó que ha assegurat que si nosaltres marxàvem era "perquè volíem". Li he comentat a la persona al càrrec que em semblava que cometia un error deixant aquella persona dins del local i que posava en perill la resta de persones, en especial a les dones que eren a la sala. Ell, que permet que l'agressor segueixi la festa, protegeix l'agressor i no la víctima.

No han estat precisament unes festes per felicitar-nos. La violència masclista ha deixat un bon nombre de víctimes que, pel simple fet de ser dones, han estat assassinades. Ens maten, però seguim aguantant als locals agressions sense altre remei perquè 'no n'hi ha per tant' o 'ja està, ja el vigilem'. La violència masclista comença per una conducta que ens pot fer sentir incòmodes, continua amb un insult, passa per una agressió física o psicològica i pot acabar matant-nos. Tot això és violència i fins que no en siguem conscients seguirem permetent que l'epidèmia segueixi viva.

Participaciones de los lectores

La música als vagons del metro, una llauna

Xavier Vidal Barcelona

Des de fa mesos cada migdia i cada vespre pateixo l’atac acústic de diferents músics que es passegen tocant l’acordió i altres... Seguir leyendo

Dejemos el horario en España como está

José Luis Calzada Barcelona

Según tengo entendido, en 1942 se produjo un cambio de hora adaptado al horario alemán por cuestiones de afinidad ideológica. Esto se mant... Seguir leyendo

Debemos llorar

Ignacio Galcerán Barcelona

Un comentario realizado por una jueza de Operación Triunfo me hizo pensar sobre un tema del que poco se habla. La jueza explicó q... Seguir leyendo

Els toros com a símbol de la unitat de la pàtria

Jordi Pausas París

En el seu temps, el rei Carles III, acordat amb el ministre Jovellanos, prohibí les curses de toros, ja que ambdòs consideraven que era un desp... Seguir leyendo

TV-3 y 'los otros'

Pep Caballero Palafrugell

Vaya por delante que estoy totalmente en contra de todo tipo de violencia.... Seguir leyendo

El sinsentido nuclear

Rafael Gutiérrez Amaro Linares

Un niño entierra a otro niño. Desde el 31 de diciembre del 2017 el Papa Francisco ha querido que sea divulgada en todo el mundo la foto histórica de Nagasaki de 1945... Seguir leyendo

España, una falsa democracia que culpa a Catalunya

Claudia Lemus Jacob Esbjerg

Hace más de 10 años que empecé a viajar a España, y tengo muchos recuerdos bonitos de la gente que he conocido en mis viajes por España y sobre todo los dos años que... Seguir leyendo

Cuando no se levantan ni de los asientos reservados de los buses

M. Elena Pérez Arce Barcelona

Diariamente veo incivismo en los transportes públicos. Es una actitud que desprecio y denuncio y que por desgracia cada vez es más usual. ... Seguir leyendo

La utópica justicia independentista

Jaime Rodríguez Soto Cunit

En respuesta a la carta de la lectora Dolors Pania... Seguir leyendo