El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Adéu a Discos Castelló: recordar el romanticisme de les petites coses

Ferran Nadeu / Ferran Nadeu

Colas en la tienda de Discos Castelló de la calle de Tallers de clientes qe querían aprovechar los descuentos después de anunciar el cierre definitivo.

Enric Mas AixalàBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 14 de marzo del 2016 - 11:17 h

Recordo perfectament quan Discos Castelló va canviar els vinils pels CD als prestatges, i com jo vaig travessar durant anys aquell llarg passadís digitalitzat per anar al fons de la botiga, amb vinils de segona mà. No cal entrar en l'etern debat de què sona millor: és evident que als grans segells discogràfics (i a moltes botigues) els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i que se'ls han escapat moltes coses durant massa temps.

Tant si hem rebut la revolució digital amb els braços oberts com si ens l'han imposat, havent de suportar el menyspreu de tot aquell públic potencial que consumeix la música (en lloc d'apreciar-la, d'admirar-la com a obra d'art), i, encara més greu, dels suposats experts tendenciosos, ara estem on estem: submergits en la mateixes tendències que marca aquest 'públic potencial'.

I arrossegar tothom ha estat un error que, no només han fet abans, sinó que tornaran a fer. La banalització del format (el CD per l'MP3) ha provocat que la gent hagi assumit que ja no necessiti comprar els CD. L'efecte psicològic és terrible. Ja no 'compro el CD', no el necessito, només 'compro la música'. Però les persones, tan acostumades al fet material que ja no recordem el romanticisme de les petites coses, hem assumit que si no ens venen un format físic, ens estan venent fum. ¿Tanta evolució tecnològica per acabar escoltant música en format comprimit mitjançant alguna ràdio digital a la carta  (mal anomenada plataforma d'streaming)? Hi ha un abisme entre els suposats experts i els vertaders amants d'un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l'assumeixen com pròpia, els segons sabem que l'art expressa la veritat per si mateixa.

Participaciones de los lectores

La música als vagons del metro, una llauna

Xavier Vidal Barcelona

Des de fa mesos cada migdia i cada vespre pateixo l’atac acústic de diferents músics que es passegen tocant l’acordió i altres... Seguir leyendo

Dejemos el horario en España como está

José Luis Calzada Barcelona

Según tengo entendido, en 1942 se produjo un cambio de hora adaptado al horario alemán por cuestiones de afinidad ideológica. Esto se mant... Seguir leyendo

Debemos llorar

Ignacio Galcerán Barcelona

Un comentario realizado por una jueza de Operación Triunfo me hizo pensar sobre un tema del que poco se habla. La jueza explicó q... Seguir leyendo

Els toros com a símbol de la unitat de la pàtria

Jordi Pausas París

En el seu temps, el rei Carles III, acordat amb el ministre Jovellanos, prohibí les curses de toros, ja que ambdòs consideraven que era un desp... Seguir leyendo

TV-3 y 'los otros'

Pep Caballero Palafrugell

Vaya por delante que estoy totalmente en contra de todo tipo de violencia.... Seguir leyendo

El sinsentido nuclear

Rafael Gutiérrez Amaro Linares

Un niño entierra a otro niño. Desde el 31 de diciembre del 2017 el Papa Francisco ha querido que sea divulgada en todo el mundo la foto histórica de Nagasaki de 1945... Seguir leyendo

España, una falsa democracia que culpa a Catalunya

Claudia Lemus Jacob Esbjerg

Hace más de 10 años que empecé a viajar a España, y tengo muchos recuerdos bonitos de la gente que he conocido en mis viajes por España y sobre todo los dos años que... Seguir leyendo

Cuando no se levantan ni de los asientos reservados de los buses

M. Elena Pérez Arce Barcelona

Diariamente veo incivismo en los transportes públicos. Es una actitud que desprecio y denuncio y que por desgracia cada vez es más usual. ... Seguir leyendo

La utópica justicia independentista

Jaime Rodríguez Soto Cunit

En respuesta a la carta de la lectora Dolors Pania... Seguir leyendo