El Periódico

La aportación de los lectores

Publica una carta del lector

Adéu a Discos Castelló: recordar el romanticisme de les petites coses

Ferran Nadeu / Ferran Nadeu

Colas en la tienda de Discos Castelló de la calle de Tallers de clientes qe querían aprovechar los descuentos después de anunciar el cierre definitivo.

Enric Mas AixalàBarcelona

¿Qué opinas del tema de discusión? ¿Qué te parece la aportación de este usuario? Envía tu opinión para participar en el debate.

Lunes, 14 de marzo del 2016 - 11:17 h

Recordo perfectament quan Discos Castelló va canviar els vinils pels CD als prestatges, i com jo vaig travessar durant anys aquell llarg passadís digitalitzat per anar al fons de la botiga, amb vinils de segona mà. No cal entrar en l'etern debat de què sona millor: és evident que als grans segells discogràfics (i a moltes botigues) els ha importat poc o res la filosofia de la música com a obra de culte (adoptant la filosofia dels diners) i que se'ls han escapat moltes coses durant massa temps.

Tant si hem rebut la revolució digital amb els braços oberts com si ens l'han imposat, havent de suportar el menyspreu de tot aquell públic potencial que consumeix la música (en lloc d'apreciar-la, d'admirar-la com a obra d'art), i, encara més greu, dels suposats experts tendenciosos, ara estem on estem: submergits en la mateixes tendències que marca aquest 'públic potencial'.

I arrossegar tothom ha estat un error que, no només han fet abans, sinó que tornaran a fer. La banalització del format (el CD per l'MP3) ha provocat que la gent hagi assumit que ja no necessiti comprar els CD. L'efecte psicològic és terrible. Ja no 'compro el CD', no el necessito, només 'compro la música'. Però les persones, tan acostumades al fet material que ja no recordem el romanticisme de les petites coses, hem assumit que si no ens venen un format físic, ens estan venent fum. ¿Tanta evolució tecnològica per acabar escoltant música en format comprimit mitjançant alguna ràdio digital a la carta  (mal anomenada plataforma d'streaming)? Hi ha un abisme entre els suposats experts i els vertaders amants d'un art: els primers creuen conèixer la veritat imposada i l'assumeixen com pròpia, els segons sabem que l'art expressa la veritat per si mateixa.

Participaciones de los lectores

Calentamiento global: Winter is not coming

Anna González Solano L'Hospitalet de Llobregat

Se acerca el invierno, nos dice Juego de Tronos. Pero yo digo que no se acerca el invierno, todavía. En la serie, esta estación del año tarda 6... Seguir leyendo

La trampa del párking de Les Glòries

Horacio Vasquenz Mato Barcelona

Les quiero contar a los lectores esta experiencia para que no caigan en la trampa, como me ocurrió a mí. Una mañana fui al centro comercial Les Glòries... Seguir leyendo

Malestar per la desaparició del bus H16

Mª Teresa Riera i 100 signatures més Barcelona

L' Àrea de transports de l'Ajuntament de Barcelona publicita que ha afegit a la xarxa tres nous autobusos urbans, però els veïns dels carrers de Doctor Ferran, de Ma... Seguir leyendo

El delito de ser mujer en la (in)cultura de la violación

Marina Saiz Agúndez Barcelona

Desigualdades dentro y fuera del terreno de juego

Sarai Expósito López Barcelona

No sé si lo sabían, pero Cristiano Ronaldo ha sido padre. Otra vez. Neymar ha dejado de llorar.  ¿Saben qu... Seguir leyendo

A los profesionales de Vall d'Hebron, muchas gracias

Antoni Moya-Angeler Barcelona

Me recupero de una operación a corazón abierto, realizada en octubre en Vall d’Hebron, en la que me han implantado dos válvulas y han rec... Seguir leyendo

La censura dels temps moderns

Xènia Vegas Batallé Girona

Ens diuen que vivim en una societat moderna, la qual està començant a eliminar els prejudicis i els tabús, on cada cop hi ha més igualtat. Tot ... Seguir leyendo

Agresiones sexuales: Solo pido un mundo en el que vivir sin miedo

Gal·la Basora Santa Coloma de Cervelló

Enciendo el televisor: empiezan los juicios sobre la presunta violación múltiple de la joven madrileña durante ... Seguir leyendo