Acollir no és suficient

És un home corpulent d'explosiva musculatura, va descamisat i està fent la bugada a la font de la plaça. Sabó en mà, frega teixit contra teixit per a traure'n les taques, i jo que sóc de família tintorera, no puc evitar recordar el meu pare davant del taulell treient una taca difícil. El meu pare ho feia per guanyar-se la vida i la veritat és que se la va guanyar força bé, però el noi de la plaça és evident que no se la guanya tan bé.

Just porto la càmera i se m'ocorre una idea de bomber: "Disculpa, t'importa si et faig una foto". "Eso es un insulto". "Bueno, yo la quería para denunciar esta situación". "Ya, pero para mí es un insulto". Quan arribo a casa li ho explico a la meva dona. "No m'estranya, li has ofert que cada vegada que hagi de netejar la roba vingui a casa nostra?". I llavors me cau encara més la cara de vergonya.

Aquest cap de setmana milers de persones cridaran "Volem acollir!" pels carrers de Barcelona, però al mateix temps me pregunto què fem per totes i tots els que ja són aquí. Seguirem perseguint els il·legals per les rambles? Els continuarem tractant com a ciutadans de segona pagant-los sous ridículs per cuidar els nostres avis o netejar-nos la casa?  Sí cal acollir, però amb acollir no n'hi ha prou, perquè quants de nosaltres els donaríem taula i llit a casa nostra?