Jueves, 26 de noviembre del 2015 M. Mercè Griera (Sabadell)

El passat 16 d’agost el meu marit, malalt crònic amb problemes de fetge, va ingressar a l’Hospital de Palamós per segona vegada en menys de deu dies. Val a dir que ell era metge i jo sóc infermera, i per tant coneixem el llenguatge i els protocols mèdics. Per això ens sorprenia la rapidesa i lleugeresa amb què li donàven l’alta tenint en compte el seu estat. “S’ha de preocupar en càs de febre, dolor abdominal o empitjorament” van advertir els metges, i tenien raó. En aquest segon ingrés li van donar l’alta en només sis hores, però jo no el veia bé i els ho vaig advertir als metges. En arribar a casa em vaig llegir l’informe mèdic, i em vaig quedar glaçada en llegir que el meu marit estava a 37º i que per tant “no tenia febre”, cosa falsa perquè la seva temperatura corporal normal era de 35º. Això ho podien saber perquè ja figura en l’informe d’un ingrés al mateix hospital uns dies abans. A més, si ens ho haguéssin comentat els hauríem pogut alertar del greu símptoma, però tampoc ho van fer. Després de 24 hores d’observació i angoixa a casa, vam baixar urgentment a Sabadell, on residim, i directament vam ingressar a l'Hospital Taulí, on va quedar ingressat a urgències amb diagnòstic greu de peritonitis bacteriana. Va morir al cap de deu dies per una complicació.

A l’Hospital de Palamós hi ha massa pressa per treure’s de sobre els pacients que no són de Palamós o rodalies, especialment a l’estiu. Una cosa és derivar a un altre hospital, i l’altra treure’s el mort de sobre. Algú hauria de fer-hi alguna cosa.

ALTRES CARTES DEL LECTOR SOBRE AQUEST TEMA

Francisco Martínez, de Cornellà de Llobregat, denuncia que hi ha hospitals que semblen tercermundistes

Natalia Segarra, de Montornès del Vallès, explica que va passar 28 mesos d'espera a l'Hospital General de Montornès

Llegeix més cartes i publica un article a Entre Tots

Si quiere debatir sobre este tema, escríbanos aquí

Compartir: