• 
• 
• 
• 
• votar
• enviar
• imprimir
• 0 comentaris

30/7/2009  GEÒGRAF I NATURALISTA|AL GRA

Martí Boada: «La destral és l’expressió de la història i el tarannà d’una cultura»

‘DESTRALS, EINA DE
CONSTRUCCIÓ...’
Llotja del Blat.
Plaça del Pes, Vic. A les 18.00 hores.

Al llarg dels seus nombrosos viatges al voltant del món, Martí Boada s’ha dedicat a recopilar destrals, una eina crucial per entendre la història humana. El naturalista exposa aquests dies la seva col·lecció a Vic. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració del polifacètic artista Perejaume i el científic i poeta David Jou.

­–¿Quin objectiu té la mostra?
–Ret homenatge a la gent del bosc, d’un sector dur, desconegut i poc valorat. Persones anònimes que escriuen la seva història amb una destral en lloc d’una ploma, i suor en lloc de tinta.
–¿Què ens ofereix?
–És una compilació de 150 destrals de tot el planeta i de diferents èpoques, que combina ciència i art i repassa la relació entre l’home i el bosc.
–Una relació importantíssima.
–La destral, amb el ganivet, és la primera eina de la humanitat. Va revolucionar el final del Paleolític i ha servit per obtenir tota mena de materials de fusta, des de la llenya del foc fins a bigues d’edificis o vaixells. D’aquí ve aquest doble llenguatge, de construir i desconstruir.
–Un llenguatge que ha determinat part de la nostra història.
—La destral és l’expressió d’una cultura, de la seva història, del seu tarannà, la seva relació amb el bosc, amb la tècnica i l’art. Per als berbers de l’Atles marroquí, per exemple, és un estri vital. Per mostrar-ne la importància graven i ornamenten la fulla, amb un color i un acer molt singular. Cada poble té la seva.
—Comenci per la destral catalana.
—Està pensada per tallar arran de terra, inclinant-te molt. La fulla és allargada i fina. L’acció es fonamenta en la persistència i la bona direcció, en la traça més que en la força.
–Continuï.
–Aquest tipus de destral es diferencia de la dels bascos, suecs o canadencs, basada en un cop sec i molt violent, a una altura considerable. A cada cop, mig arbre se’n va a terra. Els mexicans encara s’ajupen menys i deixen sobresortir bona part del tronc.
–La seva passió li ha costat més d’un maldecap.
–Sí. No és el mateix transportar destrals que baldufes. On ho vaig passar pitjor va ser a l’aeroport J. F. Kennedy, a Nova York, on em van detenir. Fins que no es van adonar que era un científic em van exhibir per tot el vestíbul com un delinqüent.