El disc, un homenatge a Pete Seeger, és el més relaxat del músic de
New Jersey
DANNY CLINCH 
Bruce Springsteen (centre), envoltat dels músics que van gravar el disc a la granja del rocker.
"Estimo aquell so borratxo de cervesa, un so de bevedor de whisky",
afirma el cantant
EL CARTELL. Imatge del pòster que anuncia
l’audició en primícia del nou
disc de Springsteen,
emmarcada dins del festival
South by Southwest.
PUBLICITAT
REPORTATGE PUBLICAT EN EL PERIÓDICO EL 19 DE MARÇ DEL 2006
La cara més folk del 'Boss'
• Springsteen revela el contingut de 'We shall overcome' en una audició a Austin
MIGUEL MARTÍNEZ
AUSTIN
"Estimo aquell so borratxo de cervesa, un so de bevedor de whisky", comenta un eufòric Bruce Springsteen als músics amb qui ha estat elaborant el seu disc We shall overcome. The Seeger sessions, que es publica el 25 d'abril. Aquesta frase i aquest so, que no té res a veure amb el sorollós i molest del botellón, es van poder sentir divendres a Austin, en la primera audició pública de la flamant gravació del Boss, que va tenir lloc a la botiga Waterloo Records de la ciutat texana, en el marc del festival South by Southwest. Aquesta frase la diu Bruce al DVD de mitja hora que acompanya el seu nou compacte. Imatges i cançons en primícia per al centenar de fans que van anar a la cita.
El propietari de la botiga explicava que quan l'any passat també va disfrutar de la primícia mundial de Devils & dust, l'anterior disc de Springsteen, el local estava abarrotat. Ironies de la vida, pot ser que ahir Bruce no pogués plantar cara a la forta competència de la molt cervesera festa de Sant Patrici, el patró irlandès, que als Estats Units se celebra amb animositat etílica.
Molta animositat també hi va haver durant la gravació del disc, i alguna sembla que d'origen etílic, tenint en compte les imatges del DVD, sobretot a càrrec d'un Springsteen molt disposat a incitar als brindis. Perquè som davant la gravació més relaxada de la seva carrera, realitzada a l'estudi que té a la seva granja, amb els músics asseguts en cercle en una habitació (guitarres, violins, banjos, contrabaix, percussions, acordió, etcètera), com es gravaven els vells discos de jazz, i amb la secció de vents (trompeta, saxo, trombó) instal.lada en un passadís. Tot en un to festiu i amistós.
El resultat és una celebració del folk a través de 13 peces firmades o associades al llegendari Pete Seeger, i deixa amb tres pams de nas el fan exclusiu del Bruce hidroelèctric de macroestadis. Això és folk i punt. Amb Springsteen donant canxa als seus músics, que toquen amb l'actitud vitalista del rock d'abans del rock; quan, en música, passat i present eren el mateix. Un folk expansiu i contagiós a Pay my money down, que sona a església del carrer. O vehement, si Bruce treu el seu accent rural en tota la seva glòria, com a John Henry. O que embolcalla, quan posa la veu de llit a mig fer de We shall overcome. O molt irlandès, com a Jesse James.
Perquè, encara que s'acosti al zydeco i al gospel camperol, és un folk amb molta aroma irlandesa, més pròxim a The Pogues que a The Band. Steve Earle va llançar el 1999 un disc semblant, The mountain, encara que més pròxim al bluegrass (volia retre homenatge a Bill Monroe). El disc d'Earle també era molt irlandès i sense concessions al confort digital. "Amb el confort s'ha perdut aquest sentit de la vida que surt del sacrifici", es queixa. No és l'únic toc d'atenció que Springsteen fa en el DVD, amb un barret a l'estil Sinatra que l'acosta al look de Los Soprano. "Molta música desapareix perquè no ha sigut recontextualitzada; si ho fas pren vida una altra vegada" . Ell n'hi acaba de donar amb aquesta aposta tan valenta.