LA CARÀTULA
La caràtula és una aquarel.la de Manel Anoro. De fet, ja va il.lustrar Cada loco con su tema (1983) amb dibuixos d’aquest pintor i amic, des del 1960, quan van entrar a l’escola de pèrits agrònoms. Amb ell i Jordi Romeva va formar el primer grup music a l . « I no només això -–diu Serrat–- vam fer la mili junts. És un pintor extraordinari que, com jo, va desertar de l’agricultura, després va fer econòmiques, va ser un pioner de la informàtica a Espanya i es va sentir lliure entregant-se a l’art»
PUBLICITAT
NOTICIA PUBLICADA EN EL PERIÓDICO EL 16 D'ABRIL DEL 2006
Un disc impregnat de mar, amor i pluja
• L'autor explica en detall les 12 cançons del nou treball
NÚRIA MARTORELL
MAÓ
'Mô'. Cinc vegades inclou "Mô" en la tornada de la peça més llarga --dura 6,38 minuts-- que obre i titula el disc. Comença amb el so de les onades. Mar de calma: balada d'amor a la plàcida illa d'aigües turqueses. El piano de Ricard Miralles llisca amb suavitat. Parla de vaixells, mariners, vents, sirenes... "És un repàs impressionista per les diferents estacions a Menorca", descriu Joan Manuel Serrat.
'EL TEU ÀNGEL DE LA GUARDA'. Aires de maror per a aquesta lletra dedicada a la seva filla Candela. "Pensa que sempre hi sóc. / A tota hora i en qualsevol lloc. Només crida'm i ho deixaré tot / per fer-te companyia", li diu, ebri d'amor. Temorós pel seu destí. I a un ritme més marcat.
'PERDUT A LA CIUTAT'. Cançó de fugides i recerques incertes. "Ep... Sóc jo. Que no em sents...? Què he de fer amb el gat / que amb les presses vas deixar-te,/ com a mi, oblidat?", implora Serrat a la tornada. Les notes, com la història, caminen per Barcelona.
'CREMANT NÚVOLS'. Una de les millors del compacte. Per la lletra. Per la música. Per com s'entrellacen. Voluptuositat entre els llençols: "I tu i jo cardant a l'hora --etziba, en ple èxtasi-- que en altres contrades plou / i una altra part del món plora".
'MALA MAR'. Música sincopada per vestir un poema "fantàstic", emfatitza, de Joan Margarit. "La puta surt / maquillada de lluna amb un somrís / a la ressaca d'un mar vell, gruixut". Explica que va ser la primera que va compondre per al disc i demana que "no s'interpreti com una apologia de la prostitució".
'PLOU AL COR'. Una autèntica joia poètica, de 2,52 minuts. "És senzilla, feta a base de pinzellades, però el resultat és luxós, com el d'Aquellas pequeñas cosas", compara el cantautor amb encert. "De vegades plou al cor / no saps ben bé per què..." Minimalisme i melancolia. I, un altre cop, aquella pluja que ho impregna tot...
'EL MAL DE LA TARONGINA'. La banda, lluminosa i alegre, l'acompanya mentre ell, picardiós, parla dels efectes de la primavera. "S'enfila per les parets / i mulla els llençols d'un crit / que convoca l'esperit / de tots els noms de la pell". La va escriure amb Manuel Vicent, inspirant-se alhora en el seu llibre Son de mar.
'CAPGRÒS'. Comença amb les veus de la seva filla Maria i de Jofre Bardagí, 15 anys després que ja es marquessin un cor a Malson per entregues, l'única cançó que els seus pares van escriure junts, el 1996. La mort li va prendre aquest enyorat amic, Josep Maria Bardagí àlies Capgròs, el febrer del 2001. I el seu germà, Pere Bardagí, també s'uneix a l'homenatge, plorant-lo amb el seu violí. "I te'n recordes que el Jofre i la Maria, / amb un continuarà cloïen la cançó / Profètic acudit". Al DVD es veu com els nois s'abracen. "Quan ho vaig veure, em vaig emocionar".
'FUGIR DE TU'. Ambient festiu per parlar d'aquest desdoblament de la personalitat que ja va abordar a Serrat / Tarres. "I un dia cansat de fugir i no anar enlloc / descobriràs que dins de tu el llop / que amb tu va a l'infern i la glòria".
'JA TENS L'AMOR'. De nou, un Serrat íntim que parla de l'amor, amb el so del violí guiant-lo en la tornada. "Estigues llest / per caminar a les fosques..."
'SI HAGUÉS NASCUT DONA'. Les etapes de la seva vida, conjugades en femení. Travestisme figurat per denunciar la discriminació. "M'hauria atipat d'empassar-me penes, de preparar ranxo, de canviar bolquers, de cardar sense ganes".
'RES AL RAS'. Joc "laboriós i divertit", com a epíleg sorneguer, amb versos de tres síl.labes, amb la primera i tercera paraula sonant igual i la vocal canviada. "Sol de sal / Set de sud / Mar que mor / Nau de neu / Mut el mort/ tsar dels sords / tiro amb torts / déus els daus".