"Aquest disc va sorgir després de sortir d'un moment molt complicat de la meva vida", reconeix el cantautor
DANI CARDONA 
Relaxat. Serrat, a la casa on s'ha recuperat i ha gestat les cançons del seu nou disc, dedicat a Menorca.
"La meva intenció és commoure, a mi i els altres, i només sé fer-ho de manera poètica i sabent que la meva música no va dirigida al gran públic", admet
PUBLICITAT
NOTICIA PUBLICADA EN EL PERIÓDICO EL 16 D'ABRIL DEL 2006
Bany poètic de Serrat
• L'artista recupera el català després de 17 anys i la seva vena més lírica a 'Mô'
NÚRIA MARTORELL
MAÓ
El Serrat més esperat torna en català, bressolat pel Mediterrani i la brisa poètica de les seves millors èpoques. La primavera es consagra a un cantautor en plena catarsi. I especialment inspirat. A Mô rima anhels i records. S'alia amb l'àngel de la guarda de la seva filla Candela. Enyora el seu amic i company Mestre Bardagí. Es despenja dels núvols. Diu que plou al seu cor. Canta a les putes. I s'imagina, entre altres coses, com hauria estat la seva vida si hagués nascut dona.
El doctor Joan Manuel (acabat d'investir honoris causa per la Universitat de Madrid) exhibeix la seva millor forma en aquest disc que dimarts arriba al mercat. El llançament, que inclou un documental, és el primer en català amb peces inèdites després de 17 llargs anys. "Aquest disc va sorgir després de sortir d'un moment molt complicat de la meva vida el 2004 li van diagnosticar un càncer de bufeta. La meva obsessió llavors era recuperar-me com més aviat millor, físicament i artísticament, per pujar a un escenari i transmetre certesa de normalitat a mi mateix i al món. Així que em vaig posar a treballar com un animal", recorda.
Part de la teràpia de superació consistia a marcar-se metes. "Suposo que era un inconscient, perquè a un li agrada creure's que és immortal, que no es posarà malalt..." I, entre tots els nous objectius, n'hi havia un que ara adquiria la condició d'ineludible: publicar aquest disc en català al qual, per projectes que s'anaven solapant, no aconseguia donar forma.
"Com un viatjant amb la maleta plena de cançons", explica, es va embarcar el 2005 en una llarga gira amb el seu fidel pianista Ricard Miralles. Aprofitaven les proves de so i les estades als hotels per retocar-les i polir-les. "Han sigut 15 mesos intensos, però estic molt satisfet amb el resultat. És el millor que he fet mai. I m'ha servit per sentir-me fantàsticament il.lusionat. I viu".
Moltes d'aquestes composicions van començar a gestar-se a la caseta que Serrat té a Maó i on atén EL PERIÓDICO. Aquí, a s'altra banda (com en diuen els maonesos), les muses es colaven pel finestral verd i dormien en aquell llit que, aclareix, no utilitza mai "per cardar". Mô és una declaració d'amor a aquesta illa reserva de la biosfera, segons la UNESCO, i refugi reparador de la seva malaltia, tot i que, revela, primer ho va ser de la seva dona. "La primera vegada que vaig venir va ser el 82, l'any del Mundial del Naranjito --rememora--. Candela tenia hepatitis i vam llogar una caseta a Ciutadella. Vaig arribar carregant un televisor enorme i em vaig creuar amb un paio amb una ovella immensa, tota elegant i amb llaços... Després vaig saber que eren les Festes de Sant Joan i em vaig creuar amb cavalls i tot aquell enrenou. Va ser una entrada molt forta. Inesperada".
Un amic i pintor els va buscar una altra casa al camp, a Sant Ignasi, on van passar els primers anys. I el 87 --"l'any en què va néixer la meva filla Candela", subratlla--, en van llogar una altra ja en aquesta altra zona. "Tot i que també passem algunes èpoques a Mercadal, que és al centre de l'illa", explica.
Maó, no podia ser de cap altra manera, serà on estrenarà en directe el disc, els dies 27 i 28 d'abril. L'acompanyaran els músics del compacte i una escenografia que recupera del 1981. "Favià Puigserver la va fer per a En tránsito, amb un ocell enorme, i sobre ella s'hi projectarà un món de colors relacionats amb l'illa, pintat per Manel Anoro [l'autor de la caràtula]".
Serà el preescalfament abans de jugar el 9 de maig el seu primer partit al Teatre Nacional de Catalunya, on debutarà amb una tanda de 17 recitals per als quals, atenció, ja no queden entrades. ¡Però si ni tan sols ha sortit el disc! ¿Com s'ho explica això? "Amb una sola paraula: confiança --contesta--. I no sortiran decebuts. Serà un espectacle amè, sense caure en els grans èxits, però sí amb algunes peces conegudes per, d'alguna manera, no exigir tanta atenció a l'espectador i que pugui deixar-se anar una mica", avança.
Entre el seu generós cançoner té clar quin tipus de lletres mereixen tornar a cantar-les --"com Ara que tinc vint anys"-- i quines necessitarien, abans, una profunda revisió, "com La tieta", que va escriure als anys 60. "Ara seria una tieta viatjada, que se n'aniria a Cuba a lligar- se negres, treballaria i s'alliberaria, però a la nit esperaria, en soledat, que sonés el telèfon". El repertori, adverteix, s'ajustarà a "la realitat actual" i ajudarà a fer que, amb naturalitat, flueixin les noves creacions.
DETERMINACIÓ
"La meva intenció és commoure, a mi i els altres, i només ho sé fer de manera poètica i sabent que la meva música no va dirigida al gran públic", admet. "Els joves, que són els que més consumeixen, no estan pendents del que fa un tio de 62 anys que, a sobre, els agrada als seus pares, amb l'efecte rebot corresponent, i que no sona en els 40 Principales, encara que acabi venent molt més que la majoria dels que sí que hi sonen".
Els interessos de l'autor d'Aquellas pequeñas cosas van per camins que "no tenen res a veure amb el comerç en si, amb el benefici immediat. ¿Conclusió?", es pregunta ell mateix. "No em mouran. Mai renunciaré a fer aquest tipus de composicions que a mi m'agraden, malgrat les moltes dificultats afegides". Serrat demana, això sí, col.laboració: "Les meves cançons necessiten diverses lectures per descobrir-les, així que agraeixo l'esforç".