El llistó està col.locat en el quart lloc del Mundial de Cali del 1982. De manera que no és un repte fàcil. Però superar aquesta posició, és a dir, entrar en la lluita per les medalles, és l'ambiciós objectiu que s'ha marcat la selecció espanyola de bàsquet que va al Campionat del Món, que es disputarà al Japó a partir de demà fins al 3 de setembre vinent. El retorn de Pau Gasol a l'equip, després de la seva absència a l'Europeu disputat l'estiu passat a Belgrad, reforça la confiança d'un grup que s'ha guanyat a pols al llarg d'aquests últims anys el dret a entrar en la nòmina de favorits.
Ambició i confiança són les dues paraules que giren al voltant de la selecció espanyola, que no ha parat de créixer al voltant de la generació dels júniors d'or, el grup que lidera Pau Gasol, que durant aquests últims anys no ha parat de flirtejar amb l'èxit (vegin la peça complementària) encara que sense arribar a assaborir-lo al cent per cent.
Els resultats en la gira de preparació que ha fet l'equip --nou victòries en nou partits--, en què s'ha enfrontat amb rivals tan qualificats com Argentina, campiona olímpica, Sèrbia, campiona mundial i, sobretot, la forma d'aconseguir-los --amb diferències en el resultat entre 10 i 20 punts--, solament ha fet que disparar encara més la il.lusió al voltant d'un equip que, a diferència de la selecció de futbol en el passat Mundial d'Alemanya, sí que arriba a la cita del Japó amb possibilitats reals d'entrar en la lluita per les medalles.
"Estem encantats de generar il.lusió, però hem de ser cauts i anar pas a pas en el torneig", explica Carlos Jiménez, el capità de la selecció, traspassat aquest estiu de l'Estudiantes a l'Unicaja. "L'equip està funcionant i s'està divertint. Té un to humil i de constant treball. Però seria bo que, si algú cregués que som molt bons, baixéssim una altra vegada a la terra", adverteix el seleccionador Pepu Hernández, que ha portat a terme una exhaustiva fase de preparació de dos mesos amb l'equip, en què ha alternat fortes càrregues de treball amb períodes de descans per als jugadors, per evitar la saturació.
LA COMPETITIVITAT
No serà gens fàcil el repte en aquest Mundial, que comptarà, per segona vegada en la història, amb 24 seleccions participants (la primera va ser fa 20 anys a Espanya). La selecció integra, per dret propi, el grup de favorits, però en aquesta llista s'hi han d'incloure cinc o sis equips més, començant pel dels Estats Units, decidit a recuperar la supremacia mundial després dels seus sonats fracassos en les últimes competicions internacionals --sisè al Mundial d'Indianapolis fa quatre anys, tercer als Jocs d'Atenes del 2004--, cosa que l'ha portat a construir un conjunt d'una gran solvència i a portar a terme una preparació conscienciosa.
A aquesta llista de preferits al títol també s'hi hauria d'afegir l'Argentina, l'actual campiona olímpica i subcampiona mundial, l'actual campiona europea, Grècia, la sempre talentosa Lituània, malgrat les importants absències de jugadors com Jasikevicius, la França de Tony Parker i l'emergent Eslovènia, que dirigeix el nou fitxatge del Barça Jaka Lakovic.
Espanya afronta la cita del Japó amb un equip per somiar, un equip carregat de talent, joventut i ambició. Possiblement a l'altura del que va aconseguir la quarta plaça a Cali-82. Aquella selecció, que estava a les ordres d'Antonio Díaz Miguel, comptava amb jugadors tan importants com Fernando Martín, Epi, Solozábal, Romay, Jiménez i Margall. I dos anys després, als Jocs de Los Angeles-84, va aconseguir la seva consagració amb una medalla de plata que va celebrar especialment perquè davant tenia una selecció dels Estats Units en la qual despuntaven talents com Michael Jordan i Patrick Ewing.
"Només ens falta un petit pas, a veure si arriba en aquest Mundial", desitja Juan Carlos Navarro, que seguirà al Barcelona la temporada que ve després d'haver estat temptat aquest estiu per diversos equips de la NBA. Per fer aquest pas resulta fonamental el retorn de Pau Gasol, que l'estiu passat va faltar a la cita de l'Europeu, on Espanya va acabar quarta, més per un compromís moral amb el seu equip, els Memphis Grizzlies, que per desig personal.
El pivot de Sant Boi, màxim anotador dels dos últims tornejos en els quals ha pres part amb la selecció --l'Europeu de Suècia, el 2003, i els Jocs d'Atenes-- és el plus que necessita un equip competitiu i ambiciós que ha demostrat en aquesta fase de preparació que és capaç de sobreviure també a l'absència de Gasol. "És un luxe comptar amb un jugador com ell", admet Jorge Garbajosa, que aquest estiu ha fet el pas de l'Unicaja a la NBA, per incorporar-se als Toronto Raptors, en els quals juga Calderón.
"L'objectiu és competir al màxim, per a això estem treballant", explica el mateix Pau Gasol, que va al Japó amb el seu germà Marc, inclòs a última hora a la llista del seleccionador per la desafortunada lesió de Fran Vázquez. "Estic convençut de les nostres possibilitats de lluitar per les medalles. Hem de ser ambiciosos. Però un campionat llarg és complicat. Hem de tenir sort. Tant de bo també puguem demostrar que som capaços de guanyar en els moments que hem de guanyar", explica l'estrella dels Memphis Grizzlies.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES