Gasol pugna amb Brezec en el partit contra Eslovènia de divendres.
Un nou partit i una nova victòria. I ja en van vuit. En el camí de preparació de cara al Mundial del Japó han sucumbit l'Argentina, campiona olímpica, i, en dues ocasions, Sèrbia i Montenegro, campiona del món. Amb Pau Gasol com a cap d'operacions, l'armada espanyola continua invicta, un honor que només comparteix amb els EUA, la selecció de LeBron James, Dwayne Wade i Carmelo Anthony. Però, conscients que les expedicions hispàniques acostumen a culminar en sonades decepcions, a una setmana de l'inici de la travessia finten els triomfalismes.
"A l'Argentina la vam guanyar en un partit amistós en el torneig de Madrid. Jugàvem a casa, amb el suport de 10.000 persones i acabaven d'arribar d'un viatge molt llarg", recorda Pau Gasol, que només va jugar el primer quart d'aquell partit a causa d'una lumbàlgia aguda de la qual ja està plenament recuperat. L'ala pivot considera que el combinat que lidera Manu Ginobili, contra el qual Espanya tanca avui la seva preparació (14.15 hores, La Sexta), és "millor" que l'espanyol: "Té un gran equip que respectem moltíssim. Són or olímpic i plata mundial. Són millors que nosaltres. Tenen medalles, i nosaltres, no".
L'alta competició no respecta els campions morals i no serveix de res que en els passats Jocs Olímpics d'Atenes Espanya culminés una primera fase sense màcula en què va superar plavis i albicelestes. La dolorosa derrota a quarts contra els EUA (92-104) va condemnar el conjunt espanyol a la lluita per la setena posició d'un torneig que va coronar l'albiceleste. "En els últims campionats sempre hem sigut favorits, tant a l'Europeu com als Jocs i el Mundial, però fins que no guanyem una medalla tal com han fet Sèrbia i Montenegro o com l'Argentina, som pitjors. Després, el lloc en què quedes en el campionat és el que ets. Nosaltres volem arribar tan amunt com sigui possible".
Ahir Espanya va tornar a escombrar Sèrbia i Montenegro (80-65), que defensarà al Japó el títol aconseguit fa quatre anys a Indianapolis. Si el 31 de juliol passat els balcànics queien per 21 punts a Alacant (83-62), a Singapur va quedar patent la diferència que hi ha, avui dia, entre els dos conjunts. I això que els exiugoslaus, que havien derrotat la jornada anterior una Argentina que no acaba de trobar el rumb (64-83), van donar més guerra que en
territori valencià. Amb un parcial de 0-9 després del descans, el conjunt de Dragan Sakota --un equip en plena transició-- es va situar a dos punts (49-47). Però llavors Espanya va donar un cop d'autoritat amb un parcial de 25-4 (74-51, m. 33).
"El partit ha sigut igualat. Quan hem aconseguit avantatge l'hem perdut i s'han posat a dos punts. No s'han acostat perquè juguéssim malament, sinó perquè hem jugat lent. Hem estat desencertats, però després hem començat a defensar bé una altra vegada i hem trencat un partit que es podria haver complicat", va explicar el tècnic Pepu Hernández, que ha aconseguit construir un bloc per sobre de les individualitats.
"Em jugaria gairebé qualsevol cosa per una medalla d'or, el que faci falta", assegura Pau Gasol, que considera: "Tenim química i potencial. Som un bon equip". Conscient que la selecció ja no és aquell conjunt que pateix de Gasoldependència. Ahir, sense anar més lluny, el de Sant Boi, amb 10 punts, va ser el quart màxim anotador de l'equip, després de Navarro (14), Reyes i Rudy (tots dos amb 12). Sense Gasol Espanya ja es va acostar fa un any a la final de l'Europeu de Belgrad, però amb l'exblaugrana a la pista sembla que el cel sigui l'únic límit. Gairebé un any després que la vermella tornés a xocar amb l'Alemanya de Nowitzki, s'ha produït el salt a la NBA de José Manuel Calderón, Garbajosa i Sergio Rodríguez, mentre que el creixement de Rudy i Navarro també ha despertat l'interès de la lliga nord- americana. L'única pega de tota la preparació ha estat la lesió de Fran Vázquez. La baixa del número 11 del <i>draft</i> del 2005, que l'estiu passat va rebutjar l'oferta d'Orlando Magic per continuar a l'ACB, ha estat finalment coberta per Marc Gasol, que es va acabar imposant a Hernández-Sonseca i Trias. El nou jugador de l'Akasvayu, que amb prou feines ha comptat durant la temporada per a Dusko Ivanovic, va demostrar ahir amb una bona actuació davant els <i>plavis</i> que és capaç d'aportar minuts de qualitat a un equip que, tal com assenyala el seu germà, respecta tothom però no tem ningú.