A cavall entre les crosses i la cadira de rodes, Pau Gasol va celebrar l'èxit de la selecció espanyola al Mundial del Japó. Poques hores després d'haver vessat llàgrimes d'alegria a la canxa del Saitama Super Arena i unes quantes hores abans d'emprendre el retorn cap a Espanya, el millor jugador del torneig ja pensava a seguir guanyant títols amb la selecció.
--¿Què se sent quan s'és campió del món?
--És meravellós. Sóc aquí amb el peu mig trencat i estic superfeliç. Ja era hora que aquest equip es donés una alegria tan gran. En els últims campionats ens havia faltat aquesta sort. Començàvem molt bé, però després no érem capaços de rematar la feina en els partits decisius, en els partits de més pressió. Aquesta vegada ho hem aconseguit. No havíem guanyat mai una medalla en un Mundial i finalment hem pogut aconseguir l'or. Ens mereixíem estar al podi. Ara ho hem de disfrutar, tant nosaltres com la gent d'Espanya. Ens han donat suport i ens ha arribat. És una cosa per recordar tota la vida.
--¿Els seus companys l'han fet millor jugador del torneig?
--No tinc manera d'agrair el que han fet els meus companys. Faria el que fos per ells i realment m'han demostrat que tenen un caràcter sensacional.
--Amb tant premi, al recollir les medalles hi va haver un cert caos...
--Ja no sabia ni què feia. Em van donar una pilota que era per a Pepu, després una copa, no sabia ni què agafar. A més, tenia la cama dreta destrossada, pitjor que l'esquerra. Però m'ho vaig passar molt bé.
--¿Ho va passar malament a la banqueta?
--Sens dubte, es pateix més que a la pista. Va ser molt dur per a mi, però no em volia perdre el partit encara que fos des d'allà. Els meus companys van fer un partit històric, immillorable, i al final no vam haver de patir gens. Han demostrat que no els feia gaire falta. Hem disfrutat tots.
--¿Confiava en la victòria?
--No en tenia cap dubte. Sabia que farien un bon partit. El saber fer, la intensitat amb què han jugat, no és que m'hagi sorprès, però és per felicitar-los a tots. N'estic superorgullós. ¡És que se'ls menjaven en cada possessió! El bàsquet espanyol viu un moment superdolç que s'ha d'aprofitar i disfrutar. Serà un Mundial per recordar tota la vida.
--¿Sabia que els seus companys sortirien a la canxa amb una samarreta amb el seu nom?
--No ho sabia, ho he vist quan hem sortit a la pista i m'ha semblat un detall meravellós. No sabia si posar- me a plorar ja abans de començar. És un detall més del que és un equip. Em volien fer encara més partícip d'aquesta final.
--La unió del vestidor ha sigut clau en aquesta victòria.
--Aquest grup jo no el canviaria per res, és gairebé com la meva família. És un luxe poder jugar amb companys com aquests. Els últims dos mesos han sigut sensacionals. Ens hem passat tot el dia junts, des de l'hora d'esmorzar, i ha sigut meravellós, molt especial. Jo no havia fet petons a tants homes en la meva vida.
--Després de ser campions del món, ¿què més se'ls pot demanar?
--Som joves i tenim ambició. Ara l'objectiu és l'Eurobàsquet del 2007, que es juga a Espanya, i després els Jocs de Pequín. Anirem per parts i esperem que puguem estar un altre cop junts, perquè el nivell i l'ambient actual el podem mantenir.
--¿Quina anàlisi fa del seu paper en aquest campionat?
--Ha sigut un torneig molt maco per a mi, amb l'excepció que m'he lesionat de certa gravetat, però estic molt content i orgullós del meu joc, de com he lluitat per ajudar l'equip per estar a la final. Els meus companys han fet la resta.
--¿Com està el tema de la lesió?
--El tema està complicat perquè el meu equip vol que vagi als Estats Units a operar-me i encara estem decidint quan me n'aniré. Si me'n vaig, marxaré pràcticament a l'arribar a Espanya, perquè ha de ser ara mateix.
¿Segur que s'operarà?
--Segur. És desafortunat, però a la vegada és necessari, I com més aviat m'operi, abans em podré recuperar per poder estar amb el meu equip, que, com podeu imaginar, no li haurà fet gaire gràcia el tema de la lesió. I com també sabeu, tampoc no els fa gaire gràcia que vingui aquí als estius amb la selecció a passar-hi dos mesos i mig.
Llavors la baralla perquè els Grizzlies el deixin anar a l'Europeu de l'any que ve està garantida.
--Suposo que sí. Però no hi ha discussió. És una cosa que sempre els dic i que he parlat personalment amb el propietari de l'equip. Ell sempre m'ha dit que em recolzarà per anar a la selecció i ell és qui posa els diners damunt la taula, així que estic tranquil. El que passa és que, és clar, si em lesiono, doncs no ajuda.
¿És la mateixa lesió que fa dos anys li va fer perdre's 20 partits?
--No exactament. La de fa dos anys era un avís. Això ha estat una fractura no total, però considerable, i per això haurem d'operar.
¿Quan torna als Estats Units?
--Si hagués d'anar-me'n, ho hauria de fer dimarts o dimecres (per avui i demà), és a dir, estar a Espanya un parell de dies i anar-me'n. Després també hauria de decidir si faig la recuperació allà. M'agradaria poder fer-la aquí per poder estar a casa i descansar. Desconnectar una miqueta. Allà estaré més tranquil, però estar a casa, després de tants mesos fora, ho agraeixo molt.
¿Quin temps de recuperació calculen els metges?
--Esperem que la recuperació vagi bé i suposo que serà un mes i mig o dos mesos fora. No ho sé molt bé. Mai abans m'havia trencat res i esperem, toco fusta, que tot surti de cara.
¿Com veu l'actuació del seu germà Marc al Mundial?
--És una cosa molt especial. Estic superorgullós del meu germà, del que ha aconseguit en aquest torneig. M'ha deixat sense paraules perquè ha jugat amb una actitud increïble i en cap moment s'ha arronsat. Té qualitat, s'ho ha guanyat a pols i ningú li ha regalat res. L'única cosa que espero és que segueixi creixent com a jugador a la Lliga.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES