Són els nous campions del món. Ho són amb tota justícia. Espanya ho volia tot al Japó. Volia l'or, la glòria, el títol mundial. I va aconseguir tot el ple. El paquet complet. Fins i tot el títol de millor jugador per a Pau Gasol, que va acabar com a tercer màxim anotador i segon rebotejador, tot i la seva lesió a la semifinal, i a més a més el passaport per als Jocs Olímpics de Pequín de l'any 2008.
Espanya és campiona del món de bàsquet, el títol més important de la seva història. Un títol amb majúscules. Aquell que se li escapa en cada torneig a la selecció de futbol, viatja ara cap a Espanya amb els gegants de la cistella i avui tot el país ho podrà celebrar. "Ha sigut un triomf de cor i de caràcter", va argumentar el president de la Federació, José Luis Sáez, que va centrar les felicitacions del rei Joan Carles, del príncep Felip i del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, en una tarda inoblidable.
La selecció espanyola ens va deixar una pàgina bellíssima, una gesta d'aquelles que perduren en el temps i que parlaran de com un equip va superar tots els obstacles que va trobar pel camí per aconseguir el seu objectiu. I la veritat és que n'hi va haver molts. La lesió del seu líder, Pau Gasol, a les semifinals. La mort del pare del seleccionador Pepu Hernández només unes quantes hores abans de jugar la final, que el tècnic va callar per no traspassar el seu dolor a ningú. Els problemes físics de Calderón que arrossegava des de feia uns dies. Tot això ho van superar per coronar-se finalment com a reis del món. Amb tot el dret.
"És una sensació de felicitat increïble, només tinc paraules d'agraïment per a tots els meus companys", va proclamar Pau Gasol, que va saltar, va córrer i no va deixar de moure's d'un costat a l'altre del pavelló sense utilitzar les crosses, malgrat la lesió a l'os d'un peu que li va impedir jugar la final i que ha posat en estat d'alerta els Memphis Grizzlies, el seu equip a la NBA.
"És el dia més feliç de la meva carrera", va admetre el pivot Jorge Garbajosa, amb la medalla al coll i xop d'aigua després que els companys el reguessin amb diverses ampolles. Tot i que tots van acabar igual, regalimant de cap a peus.
Efecte inesperat
Espanya va aconseguir l'or amb una exhibició de poder impensable davant Grècia. Després de 20 minuts, ja s'hauria pogut gravar el nom d'Espanya com a guanyadora a la copa James Naismith, que porta aquest nom en honor de l'inventor d'a-
quest esport. La resta va ser una festa. A la banqueta i a la grada, amb Pau Gasol com a espectador de primera fila, i el seu pare, Agustí, recollint en vídeo tot el que estava passant. Tenia un doble motiu per estar-ne orgullós. Els seus dos fills, el Pau i el Marc, són campions del món. ¡Déu n'hi do!
"Quan passin les hores ens adonarem realment del que hem fet, de la manera com hem guanyat", va explicar Juan Carlos Navarro, que va córrer a la grada, per abraçar-se amb la seva dona, Vanesa, tan bon punt va rebre la medalla.
L'absència del Pau, en realitat, va fer l'efecte contrari del que es temia. En lloc de deprimir l'equip, el va encoratjar. Va disparar l'adrenalina dels jugadors per sobre dels límits esperats, perquè juguessin una defensa perfecta que va desarmar Grècia i la va deixar sense resposta.
Tots els jugadors van saltar a la pista amb una samarreta on es podia llegir: "El Pau també juga". I la veritat és que es va desgastar tant com si ho hagués fet. Va animar. Va cridar. Va patir com el que més. "Ha sigut la final somiada", va proclamar José Manuel Calderón, orgullós de la feina de l'equip. "Crec que mai havíem defensat tan bé", va dir Felipe Reyes, a qui li va tocar cobrir en part la baixa del Pau. "Ho havíem de fer pel Pau, és un referent per a tots nosaltres", va aclarir el tenerifenc Sergio Rodríguez, que viatjarà a Portland per debutar a la NBA amb la medalla d'or a la maleta.
Bogeria final
Després, amb el títol va arribar la bogeria. Aquell moment que qualsevol esportista professional voldria celebrar. Una borratxera d'èxit, amb crits, abraçades, salts, molts càntics, alguna llàgrima i una gran felicitat. Rudy Fernández es va dedicar a tallar la xarxa d'un dels cèrcols com a record. Pau Gasol exercia de jutge en una imaginària carrera dels seus companys per tot el camp, que van culminar fent la piscina a sobre el parquet. Només hi va haver un moment de solemnitat. Quan un darrere l'altre van passar per la llotja a recollir la medalla i aixecar el trofeu. Per fi és veritat, Espanya és campiona del món. La medalla de Los Angeles-84 ja no serà l'única referència.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES