47 - GRÈCIA
70 - ESPANYA
Espanya va convertir la final del Mundial en un joc de nens. En un combat
descompensat. Per un costat hi va haver la selecció espanyola, que va actuar en tot moment com un equip amb majúscules. Monumental. Extraordinari. Per l'altre, Grècia, que solament va ser un candidat empetitit, esborrat de la canxa des del principi fins al final. No hi va haver partit. No hi va haver final. O sí que n'hi va haver. Però només va tenir color vermell. La va fer seva Espanya, que va dominar tots els conceptes del joc i es va proclamar campiona del món amb una superioritat que no s'havia donat mai en tota la història del torneig.
Absent Pau Gasol, Juan Carlos Navarro i Jorge Garbajosa es van encarregar d'agafar el timó de les operacions, d'assumir la responsabilitat. Era una qüestió de galons. I ho van fer amb totes les conseqüències. Navarro va acabar amb 20 punts. Els mateixos que Garbajosa.
Però seria injust personalitzar, perquè ahir va ser, per sobre de tot, una qüestió d'equip en què tots van sumar esforços --Carlos Cabezas, Carlos Jiménez, Felipe Reyes, Marc Gasol...-- i van convertir els temors del dia anterior, quan es va confirmar la baixa del jugador dels Grizzlies, en un simple núvol passatger.
UN BLOC GRANÍTIC
El primer temps d'Espanya va resultar demolidor. Aclaparador. En aquells 20 minuts es va escriure el desenllaç, perquè Grècia ja va quedar KO per a la resta del partit. És difícil recordar alguna final en la història del campionat en què una selecció s'imposés amb tanta contundència. La selecció va fer moltíssimes coses bé, però per sobre de la resta en va fer una que va ser excel.lent: la seva granítica defensa, davant la qual l'atac de Grècia es va estavellar una vegada i una altra, malgrat que l'entrenador hel.lè, Panagiotis Giannakis, ho va provar tot.
Va començar amb un pivot clar, Papadopoulos, per buscar accions interiors. Va jugar després amb tots els seus homes oberts i Kakiouzis i Dikoudis ocupant la falsa posició de pivot per obrir la defensa. Va alternar en la posició de base Papaloukas i Spanoulis per crear alguna acció de superioritat. Però tot va ser inútil.
Espanya va tapar totes les seves vies d'aigua d'una manera hermètica i a més va trobar un revulsiu inesperat a la banqueta, algú que tenia més motius que ningú per buidar-se ahir en el partit: Marc Gasol. La seva aportació a la zona va ser impressionant i la convicció que va transmetre en totes les seves accions va animar el seleccionador a mantenir-lo a la canxa.
'JOGO BONITO'
En atac, Espanya va recuperar la dinàmica que la va portar fins a la final. Va moure la bola. Va córrer. Va donar velocitat al joc. Va ser jogo bonito en estat pur. I, a més, va trobar ràpidament el jugador que necessitava: Juan Carlos Navarro, que va sortir amb la mateixa motivació que Marc, però amb el canell calent. Va aparèixer totalment endollat.
En els primers 10 minuts, Espanya ja va posar Grècia contra les cordes (18-12). Però el que va passar en el segon quart no es podia creure. La selecció va limitar l'equip de Giannakis a cinc punts en els set primers minuts, mentre que en atac no va fer més que alimentar encara més les diferències: 12, 15, 17 i fins als 20 punts del descans (43-23), davant la cara de desconcert de la banqueta de Grècia, que amb mig partit per endavant ja es feia evident que tirava la tovallola. Que es trobava sense capacitat de reacció.
Encara que el blaugrana Kakiuzis ho va intentar sense gaire convicció (47-30), dos triples de Navarro i Garbajosa pràcticament consecutius es van encarregar d'acabar amb l'escassa resistència grega (54-34, m. 30), fins al punt que al partit li van sobrar els últims minuts, que només van servir perquè els jugadors de la selecció espanyola celebressin abans de temps el triomf i poguessin anar assimilant el que estaven aconseguint. Són campions. El final d'una llarga travessia.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES