Perquè un equip sigui una pinya dintre de la pista també ho ha de ser fora. El dia de l'Argentina, en semifinals, els jugadors espanyols no es van acabar de deixar anar a l'hora de celebrar la victòria per la greu lesió de Pau Gasol. Ahir, però, després que tots els jugadors dediquessin el triomf al pivot català, es va desfermer l'eufòria al vestidor. No hi va faltar de res. Ni els habituals rituals dels jugadors ni la cançó que han cantat abans de cada partit. I tot malgrat que resultava difícil assimilar l'èxit obtingut.
Amb una samarreta en què es podia llegir "golden boys" (nois d'or), també traduïda al japonès, els jugadors espanyols van començar a celebrar l'èxit. "Més que un equip, som un grup d'amics", va confessar José Manuel Calderón, el base de Toronto Raptors, mentre Berni Rodríguez no se separava de la pilota del partit. Rudy Fernández portava penjada del coll la xarxa d'una de les cistelles com si fos una altra medalla d'or. Calderón es va convertir en el mestre de cerimònies. El base va començar a entonar el ritual i la resta el seguia de manera immediata.
Més tard, després de les pertinents fotos en què els jugadors entonaven l'"oé, oé", es va poder sentir la cançó de Ricky López. "Ens ha donat sort abans de disputar cada partit", deia el jugador dels Raptors de Toronto. Ningú volia que la festa finalitzés. Era com l'homenatge que el combinat espanyol es feia després d'aconseguir la gran gesta de guanyar un Mundial.
ELOGIS A REYES
Alguns mantenien la seva habitual serietat, com Garbajosa. Ni la seva inclusió al quintet ideal del torneig li va fer variar el més mínim el desig amb què va encarar la final. "És increïble. Ho teníem tot en contra sense Pau, però ho hem fet molt bé en totes les facetes. Sens dubte, és el millor dia de la meva vida", va dir el pivot de Torrejón.
No va ser l'únic que va reflectir el gran treball fet sense el jugador de Memphis. Situació que va portar Calderón a exalçar la gran aportació de Felipe Reyes. "Ha sigut enorme. No sé què dir. A la pista ens ha sortit tot bé. Hem defensat com mai. Ha sigut el partit somiat, però ja ens tocava", va declarar Calderón.
UN ALTRE OR PER A NAVARRO
Reyes va agrair els elogis, tot i que va assegurar que substituir Gasol "és molt difícil". El pivot del Madrid no es creia el que havia fet la selecció. Navarro, escorta del Barcelona, tampoc. Per a ell era massa aviat per pair tanta glòria, tot i que va obtenir aquest títol en la categoria júnior, el 1999. "M'alegra més aquesta medalla perquè s'ha aconseguit en una categoria superior. No hem assimilat el que hem fet. Això només passa una vegada a la vida", va manifestar Navarro.
Tampoc van faltar les autoritats polítiques dins del vestidor espanyol. La ministra d'Educació i Ciència, Carmen Cabrera, es va posar la samarreta vermella d'Espanya. Amb ella, Jaime Lissavetzky, secretari d'Estat per a l'Esport, que va apuntar que el bàsquet espanyol "no podia arribar més amunt". José Luis Sáez, president de la Federació Espanyola, que ja en la semifinal contra l'Argentina no va voler veure l'últim llançament de Nocioni a pocs segons de l'acabament, va patir menys a la final. "Ha sigut una demostració d'orgull i ràbia. Estem davant d'un grup de grans esportistes que vénen aquí perquè disfruten i s'ho passen d'allò més bé", va dir Sáez. Davant, al vestidor grec, la cosa era molt diferent. Mentre Yannakis es queixava que el seu equip no va tenir paciència, Kakiuzis augurava que l'any que ve guanyaran Espanya.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES