75 - ESPANYA
74 - ARGENTINA
Espanya va tenir el talent suficient per sortir vencedora de la dura batalla en
què va convertir Argentina la semifinal del Mundial. Va ser un duel aspre, travat, de faltes, protestes i moltes friccions, les condicions en què més bé es mouen els argentins, sobrats d'experiència en cites de tanta transcendència.
La selecció va acabar per imposar- se a base de cor, però en un final agònic, al qual els argentins van arribar amb opcions clares. Nocioni va desaprofitar l'oportunitat de decidir, quan faltaven tres segons per al final, amb un triple que va escopir el cèrcol, instants després que Calderón desfés de tir lliure un empat a 74. La sort, per una vegada, es va aliar amb Espanya, que, a partir del primer quart, va agafar la iniciativa i ja no la va deixar escapar.
Pau Gasol, que es va lesionar a falta de dos minuts, i Garbajosa es van encarregar d'aguantar el pes ofensiu de la selecció pels nombrosos problemes que li va plantejar la defensa argentina a Navarro.
Els dos pivots espanyols es van fer càrrec de donar consistència a un equip que no es va trobar mai còmode a la pista i que, per més que ho va intentar, no va trencar mai el marcador. En les poques oportunitats que va disposar Espanya, com per exemple en el tercer quart (65-56), sempre va aparèixer un triple per part argentina (en van aconseguir 13 en total, tres de providencials de Pepe Sánchez, el base d'Unicaja) per tornar a estrènyer el marcador.
GINÓBILI, EN RATXA
Bona part dels problemes per a Espanya van néixer d'una pèssima posada en escena. En només dos minuts, l'equip de Pepu Hernández havia encaixat un 0-7 i als quatre minuts de partit ja es veia obligada a sol.licitar temps mort, perquè Argentina havia sortit arrasadora, amb tres triples pràcticament consecutius --dos de Ginóbili i un de Nocioni-- i una actitud tremendament agressiva en defensa, actitud que va descol.locar del tot els espanyols.
Malgrat veure's ràpidament per sota en el marcador (2-13), Espanya va tenir prou tranquil.litat per no ensorrar-se. El primer temps mort de Pepu Hernández va servir per ordenar les idees, per treure's de sobre el vertigen de la semifinal. I per començar a jugar amb la concentració que requeria un partit d'aquestes característiques.
Pau Gasol va ser qui va iniciar les operacions, començant a arrencar faltes a la zona argentina i carregant Oberto ràpidament amb dues. A partir d'aquí, la selecció va intentar córrer. Aquest és l'estil que li va més bé. I l'entrada de Sergio Rodríguez, més explosiu que Calderón, i, sobretot, de Rudy --en substitució d'un apagat Navarro--, li va donar a l'equip la cinquena velocitat que necessitava. Amb tots tres a la pista, Espanya va aconseguir el control.
Rudy i Sergio Rodríguez es van encarregar de revolucionar el joc i tornar-li a la selecció la iniciativa d'un partit que sempre va mantenir la tensió. Amb ells, Espanya va agafar el timó i va donar la impressió que podria fer mal, com ha fet durant tot el campionat. Però Argentina no estava disposada a fer concessions. Va aprofitar molt bé els seus recursos per portar el partit a un final molt ajustat. D'aquests en què es mou com peix a l'aigua. D'un 71-67 que semblava definitiu a falta de dos minuts es va passar, en realitat, a un inquietant 74-74 amb 21 segons per jugar, que feia témer el pitjor. Calderón, amb un tir lliure, va desfer la igualtat i després la defensa d'Espanya es va encarregar d'obrir la porta a una final llargament somiada.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES