87 - ESPANYA
75 - SÈRBIA
Espanya ja està una mica més a prop d'on volia. Més a prop de la lluita pel podi del Mundial, aquell objectiu ambiciós que es va marcar abans d'arribar al Japó. De moment, té el bitllet per als quarts de final a la butxaca --contra Lituània dimarts, a les 9.30 hora espanyola-- i el seu nom comença a despuntar entre els grans del torneig. Ahir va superar la primera final que l'espera en la fase dels aparellaments contra Sèrbia i Montenegro (87-75). I ho va fer amb una partit magnífic. Amb una exhibició davant del campió del món al qual va destronar amb totes les de la llei.
Per moments, Espanya va actuar amb una autoritat incontestable, i això li va permetre acabar l'últim quart amb Pau Gasol, Navarro i Calderón asseguts a la banqueta, com a espectadors de privilegi de la conquista, mentre Sergio Rodríguez, Cabezas, Berni Rodríguez, Mumbrú i Marc Gasol retien compte dels últims espeternecs del rival.
El temps de regnat dels serbis ha caducat. Ja és història. A nivell esportiu. I també a nivell polític. Va ser l'última cita a la qual Sèrbia i Montenegro assistien junts formant un únic equip. A partir d'ara cada un anirà per la seva banda. I la selecció espanyola es va encarregar de donar caràcter oficial a l'etapa de successió, encara que sense fer-ne una excessiva ostentació ni mostrar eufò- ries desmesurades.
"Encara no hi ha res per celebrar. Hem fet un pas més. Però encara ens en queden tres més al davant. Està molt bé, hem guanyat, però ja ens està esperant un altre rival", va explicar Jorge Garbajosa. "Cada vegada és més difícil. Els equips van cada vegada més al límit. No hem patit un gran desgast. Intentarem fer el nostre bàsquet, però Lituània té molta qualitat i un enorme potencial físic", va apuntar el seleccionador Pepu Hernández.
MÀXIMA DE 22 PUNTS
Comença a semblar massa fàcil cada partit per a Espanya, que porta els seus avantatges fins als 20 punts davant la desesperació del seu rival. Ahir, ja ficats en la fase decisiva, es va repetir el guió de la primera fase, encara que els serbis maquillessin el marcador final. Espanya va superar fins i tot aquella barrera després d'un triple de Rudy Fernández (80-58, m 35). Però no va ser gens fàcil. S'havia de veure la tensió amb què va viure la banqueta durant els 40 minuts; els blaus amb què van abandonar la pista els jugadors espanyols. I també el vessament a l'ull dret de Marc Gasol, producte d'una carícia sèrbia. Van haver de lluitar per cada pilota.
La clau va ser que els jugadors de Dragan Sakota no van saber aguantar l'altíssim ritme que va imposar la selecció. Ahir, entre Espanya i Sèrbia, com ha passat en els últims anys, es va apreciar una bretxa important.
Fa cinc anys que els rols han canviat. Ara és la selecció espanyola la que imposa les regles. Això és el que es va evidenciar ahir en el partit. Mentre que el tècnic espanyol va trobar sempre una resposta quan va mirar cap a la banqueta, Sèrbia va demostrar una excessiva dependència de les seves dues úniques estrelles: Rakocevic i Milicic. No hi ha ningú més que estiri el carro. I ahir, cap dels dos va estar a l'altura, en part, per la defensa de la selecció.
En canvi, Navarro i Garbajosa no van tenir ahir el dia a nivell ofensiu i, en el seu lloc, van aparèixer Pau Gasol, Rudy Fernández i Calderón per assumir la responsabilitat. Aquesta és una de les grans virtuts d'Espanya. Surti qui surti de la banqueta, tots sumen, sense que el bloc se'n ressenti o es notin les absències, com la de d'ahir de Reyes, que sol ser una peça vital.
L'actuació de Calderón, per exemple, va ser excel.lent. Ell es va encarregar de trencar els serbis en un primer temps magistral de control del ritme, de direcció i d'anotació (10 punts) que va deixar els serbis ja a una llegua de distància (20-10). Gasol va tornar a exercir el paper d'assegurança col.lectiva. És el referent que s'ha de mirar quan les coses es compliquen. Als seus 19 punts hi va afegir 15 rebots i tres taps que van imposar el respecte dintre de la zona d'Espanya. I Rudy Fernández es va destapar, per fi, amb tota la classe que atresora, per prendre el relleu natural de Navarro. Rudy va estirar l'equip. Va arriscar. Va obrir la defensa sèrbia, encaixant tots els pals que li van arribar, sense arrugar-se.
L'important, a més, és que cada un dels jugadors que van sortir en la rotació d'Espanya va donar la cara. Mumbrú va estar eficaç. Però també Marc Gasol, que va jugar 14 minuts d'una gran qualitat i Berni Rodríguez, que sempre es buida quan és a la pista. La màquina de la selecció es va tornar a posar ahir en marxa a l'hora justa.
GALERIES FOTOGRÀFIQUES