Hem sortit de les Galápagos des de l'antic aeroport militar de l'illa de Baltra. Des de la pista, just abans de pujar a l'escala, tinc temps de fer una ullada a Daphne Mayor, un illot petit però crucial en la història de la teoria de l'evolució. Aquí Peter i Rosemary Grant van observar durant 30 anys els pinsans de Darwin, i van descobrir una de les evidències més clares de la visió científica plantejada per primera vegada per Darwin i Wallace.

Els Grant van observar que els pinsans amb becs llargs se les arreglaven prou bé amb les llavors grans (el seu aliment) i que els de becs petits són més eficients amb les llavors petites. Les Galápagos estan subjectes a episodis de sequera en conseqüència del fenomen del Niño: en aquests anys les úniques plantes que aconsegueixen produir llavors són les que produeixen les grans. Els Grant van observar que els pinsans que sobreviuen a aquestes temporades eren els de becs grans i que aquesta característica es transmet a la descendència. Quan les condicions meteorològiques tornen a la normalitat i tenir un bec llarg ja no representa un avantatge, en poques generacions els pinsans recuperen la varietat de mides dels becs. El relat d'aquests descobriments excepcionalment clars i elegants va merèixer un Premi Pulitzer.