Visitar Quito en un dia i resumir la visita en unes línies de bloc són dos reptes impossibles. Em limito a un parell de curiositats que m'han sorprès en la visita de la ciutat que hem fet avui.

Durant la passejada pel palau presidencial, no podem evitar l'explicació dels colors i els símbols de la bandera de l'Equador. Aquestes explicacions solen ser extremadament avorrides i totes semblants entre si (el vermell és la sang, el blau és el cel, etcètera), però em sorprèn una cosa en particular. A l'escut que apareix al centre de la bandera hi ha representades les muntanyes i els mars de l'Equador i ¡un vaixell oceanogràfic! El vaixell --explica el guia-- és un símbol de les Galápagos i una representació de la investigació científica que es desenvolupa a les illes.

Una altra característica sorprenent és que la ciutat és un excepcional laboratori de cultures. A la sala de ball on vam anar ahir a prendre una copa es creuaven persones negres, blanques, mestisses. Pels carrers de la ciutat és fàcil trobar dones i homes indígenes. En els cartells i en els anuncis de l'aeroport conviuen el castellà, l'anglès i el quítxua i al país segueixen vives nombrosíssimes llengües indígenes. El Museu  Nacional del Banc Central de l'Equador recull les traces que ha deixat aquesta diversitat al llarg de la història. Una de les parts més fascinants del museu és la que descriu l'encreuament de tres cultures al segle XVI --la indígena, l'inca i l'espanyola-- i l'extraordinària síntesi que van assolir en la cultura equatoriana. Potser les verges alades o embarassades de l'escola de Quito són un dels símbols més bonics i inquietants d'aquesta barreja. Un altre exemple és el sostre de l'església més antiga de Quito (1534), que és d'inspiració... ¡àrab!