La Xina ha tret la corneta després d'un reportatge de la CBS sobre Guiyu, el cementiri d'ordinadors més gran del món i probablement la calamitat mediambiental nacional més important, que no és poca cosa.

Ha estat des del diari China Daily. Els dirigents de Guiyu asseguren que lo que hi apareix ni tan sols és Guiyu, sinó Puning, un altre abocador electrònic. És factible que no sigui Guiyu: ja fa temps que els estrangers només hi poden entrar amb un permís especial. Els periodistes estan molt mal vistos per la població, la veu de la seva presència corre de pressa i més d'un ha hagut de marxar a corre-cuita. Es fa difícil creure que una càmera de televisió passi desapercebuda. La premsa escrita ho té més fàcil, n'hi ha prou de fingir ser compradors potencials.

Encara hi ha més coses, tot un catàleg de negacions i desmentiments. Prometen que les pràctiques més aberrants, com l'ús d'àcids amb les mans nues per extreure ínfimes quantitats d'or, estan en desús des del 2005. Bé, el 2007 no ho estaven, així que no hi ha motiu per pensar que ho estiguin avui. Encara llavors la família s'ajuntava per desmuntar els ordinadors davant de la televisió, a la sala mateix.

Va ser un altre reportatge televisiu el que va destapar Guiyu el 2000 i va obligar els seus dirigents a rentar-li la cara, almenys la mediàtica. Els avanços són innegables, però disten dels publicitats. Guiyu no té solució perquè ningú la pretén: els dirigents presenten balanços econòmics impecables a Pequín, els locals  gestionen negocis de reciclatge que atrauen emigrants de tot el país, i Occident té un altre abocador on, sempre amb suborns, es pot desembarassar de les seves deixalles més contaminants.

És probable que les televisions hagin de filmar altres aberracions mediambientals anàlogues a Guiyu però que no són Guiyu. Però això no en netejarà l'aire ni els rius.